Per els que no ho sàpiguen, ho en facin poc cas, Espanya i el seu Estat, és un dels 28 membres de la Unió Europea. Ras i curt això vol dir que, malgrat opinions i fets, l’Estat espanyol i Espanya tenen el reconeixement europeu i internacional com un territori on “impera la democràcia”.
No cal dir que des de Catalunya, hem fet tot el possible perquè així sigui. És per tant obvi, que Catalunya ha legitimat l’Estat espanyol i el concepte d’Espanya com nació.
Varem acceptar les regles de joc espanyoles, de forma pactada i voluntària. La transició amb tots els seus clars obscurs, ho certifica. Però hem anat més enllà. Hem contribuït a la governabilitat de l’Estat espanyol, hem recolzat lleis orgàniques d’àmbit espanyol que fins i tot ens han anat a la contra.
Ara i desprès de la sentencia de l’Estatut aprovat primer al Parlament de Catalunya i en referèndum després, les regles de joc no han canviat. El canvi és de percepció política i de saber, ara si, i desprès de més de tres segles, que Espanya no vol encaixos, el que vol és l’anorreament de totes les particularitats, com diuen els espanyols castellans.
Fer desobediència a una legalitat reconeguda internacionalment, és tant temerari com anar a apagar un foc sense els mitjans adequats.
Els que clamen desobediència, sembla que la situen exclusivament en el terreny dels focs d’encenalls. No posar la senyera franquista i borbònica, segur que no ens farà més independents. Fer mocions de caire sobiranista o independentista tampoc. Per descomptat que posar l’estelada en llocs preeminents tampoc suposarà que la Unió Europea ens vegi com un nou Estat.
És tant simple com obvi. Si Catalunya i per aquest exercici fiscal cap ciutadà fes la declaració de renda a la hisenda espanyola, si que seria una desobediència en tota regla, i segur que fulminant. Possible? NO.
Cridar a la desobediència per lluir-se’n sense cap profit o més redit polític que te connotacions partidistes, no només no té sentit, sinó que ens situa en una batalla que guanyarà Espanya, perquè avui per avui la seva legalitat és la reconeguda internacionalment. M’atreveixo a dir i afirmar que tots aquells que proclamen i exigeixen la desobediència, executen la seva declaració de renda amb puntualitat i sense fer trampes a la hisenda espanyola.
Fer accions escudats amb suports més o menys generals, que no ajuden al procés, tenen un qualificatiu, populisme.
Nosaltres els catalans, la guerra jurídica, dins la legalitat espanyola, fa estona que la tenim perduda. La política l’hem guanyat, i a dia d’avui alguns encara no s’han assabentat.
Tenim majoria al Parlament de Catalunya. Tenim un mandat polític i programàtic clar. Canviem la legalitat. Proclamem-la i les hores si que serà l’hora de desobeir la legalitat espanyola i complir i fer complir la catalana.
La nostra legalitat, democràtica i pacifica estarà legitimada per la voluntat popular, se’ns dubta, però ho serà quan el Parlament de Catalunya aprovi la nova legalitat. Serà en aquest moment que Europa, els seus Estats i el mon ens podran reconèixer.
Practicar la desobediència ara i des de la legalitat espanyola que a dia d’avui encara és la nostra, senzillament és d’imbecils.