Fantàstic, 9 diputats de ERC i 8 del PDC, tots ells impol·luts, convençuts, armats dialècticament, segurs de si mateixos, nets com una patena i tot per dir gaire bé el mateix al Congrés de diputats d’Espanya. Si al Congrés de la nació espanyola del PP, PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans. No a l’investidura d’en Rajoy i no al PP.
Trobar culpables ho condemnar, ara mateix no serveix per res. ERC i el PDC més la societat civil organitzada o no, ens han fallat. El bé més apreciat en el context d’una confrontació, la UNITAT, s’ha ningunegat, obviat i fins i tot “criminalitzat”. I tot plegat per dir el mateix renunciant al millor indicador en política per mostrar fortaleses, la Unitat.
Espanya probablement repetirà eleccions. La seva estultícia meravellarà al mon sencer. El bipartidisme espanyol tocat de mort i la polifonia partidista també. Aquesta és la Espanya que el debat d’investidura ens ha ofert. España es mia, que hay de lo mio i primero va mi partido con los militantes i luego los votantes.
Una diversitat ideològica fictícia i hipòcrita. Alguns l’adoben amb eloqüències patriòtiques fen proclames a l’estil casernari de la Guardia Civil “TODO POR LA PATRIA”. Practicar la coherència per la dreta espanyola se li suposa impossible, per l’esquerra també.
Els pitjors però, no són els del PP i Ciutadans. A aquets el llautó sempre se’ls ha vist. Fins i tot en Rivera ha reconegut que l’importa una merda perdre la seva credibilitat si és per Espanya. Rajoy, més sibil·lí fa el mateix i demana al PSOE que és sumi a l’aquelarre. Per cert el PSOE que de moment és mante al fil de la navalla, no podrà aguantar gaire, doncs corre el perill de tallar-se en dos. Ja ho tenen això les navalles si estan ben esmolades. El pitjor és la historia, la baronia espanyola socialista i els interessos d’Estat que no de la gent.
El PSOE ha legitimat el franquisme. Ha renunciat al seu republicanisme. El PSOE ha tingut i te tanta corrupció com el PP. Ha renunciat al dret inalienable dels pobles a la seva autodeterminació. Practica la solidaritat imposada des de Madrid exactament com el PP. Quan ha governat amb majoria absoluta les seves politiques han estat pròximes al PP i d’aquí dos vagues generals.
El PSOE, partit d’esquerres, ja..., pacta una llei de partits amb el PP amb l’únic objectiu de guanyar unes eleccions a Euskadi. És el partit que practica més silenci quan el Govern espanyol i el seu Ministre Fernández Diaz, conspira i construeix proves falses per eliminar politics catalans. El PSOE no ha permès construir ni un Km del corredor del Mediterrani quan ho podia fer. El PSOE ha votat reiteradament a Europa contra la llengua catalana. El PSOE ha votat i donat suport al PP al Congrés espanyol perquè Catalunya no pugui posar les urnes. El PP i el PSOE tenen la mateixa anima patriotera. L’únic que els separa és la lluita pel poder i les cadires.
Podemos de moment com a la mili, fins que no governin tot se’ls i suposa. Ara bé la be la vena patriotera espanyola com als del PP, PSOE i Ciutadans NO, tenen la mateixa.
El mostrari polític de la fauna espanyola, és clar i diàfan. No a cap reconeixement d’altra nació que no sigui la espanyola. No a predefinir un nou pacte constitucionals en termes federals i menys confederals. No ha reconèixer cap altre subjecte polític que no sigui l’anomena’t espanyol. I no a renunciar a la solidaritat imposada al conjunt dels pobles de la Península, amb l’afectació directa als Països Catalans.
Aquesta és la realitat pura i dura. Espanya nació sap que sense Catalunya s’hauria de reinventar i si tenen incapacitat manifesta per fer govern imaginem-nos per reinventar-se.
I malgrat aquest escenari l’independentisme català a preferit mantenir i visualitzar que a Catalunya guanyen els unionistes d’esquerres espanyols, a les eleccions del 20D i les del 26J. Si ERC té més diputats i senadors que el PDC. Si també tenen grup parlamentari i el PDC no. Però algú pot esbrinar i afirmar al mateix temps que anar dividits a servit al procés. Qui digui que si menteix.
El PDC sen cert o no, està rebent i de valent amb el tema de la Presidència del Congrés. Un Junts pel SI, ho hagués evitat. Guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i enfortir el procés era possible. 17 són més que 12 i 9 i 8 són menys que 12. Dretes i esquerres unionistes ho estan utilitzat per desgastar-nos. De fet el desgast s’ha reflexat amb el no miserable de les CUP als pressupostos de Junts pel Si i dirigits per ERC.
Potser anirem a les terceres eleccions espanyoles. Nosaltres ho dubtem, creiem que el PSOE farà figa. Si anéssim i permetéssim que l’unionisme d’esquerres espanyol tornes a guanyar, només tindria una raó, i aquesta està més a prop de les opcions partidistes que de la independència de Catalunya. Permetre-ho donaria ales a l’operació Colau i molt ens temem que podria ser el final d’un somni. A qui convingui que en prengui nota.
RSS Feed
