Enric Hernandez, director del Periódico escriu al seu editorial; “Una gestora, la del PSOE, volcada en los ajustes de cuentas internos”. Diari del 18 de Novembre. Aquesta frase dita als anys 20 del segle passat i als EEUU, voldria dir que les diferents màfies passaven comptes. Comptes que només tenien l’objectiu de la supremacia delictiva i imposar la llei del més fort.
Els militants socialistes, podran dir el que vulguin, però aquí i la Xina Popular el PSOE està duent a terme l’ajust de comptes més rigorós de la seva historia. Ni amb el franquisme.
Cap unionista, espanyol de soca rel, pot negar que el PSC és avui un partit espanyol i contrari a la independència de Catalunya. Són la marca socialista espanyola a Catalunya. Ara fins i tot han perdut, abandonat, aquella catalanitat que tants èxits els havia donat.
La gestora del PSOE, no només no gestiona l’encàrrec únic que té, que és convocar amb celeritat el Congrés, sinó que executa sense miraments els designis de gerros xinesos, la baronia territorial i la sultana andalusa.
La direcció del PSC, els seus càrrecs electes institucionals, van fer el que qualsevol demòcrata d’esquerres hauria fet: Votar NO a un partit corrupte, al seu President políticament corresponsable de la seva corrupció i en darrer terme de dretes.
No se’ls passa comptes per ser poc socialistes. Tampoc per ser poc espanyolistes. Per republicans diríem que tampoc. Per defensar la seva autonomia organitzativa, ates el que diuen l’Iceta, la Batet i en Zaragoza encara menys. Han manifestat que accepten el que vingui si això vol dir salvaguardar i mantenir el que ara mateix hi ha. Servitud.
Se’ls passa comptes perquè no han entès que primer és Espanya. Després la gent. Tant s’ha val quina Espanya. És la Espanya dels privilegis la que volen. La que premia a corruptes i conspiradors, la que fa que tot és decideixi a Madrid, la que col·loca als franquistes i veneradors de Verges. La que ara ja diu que no farà marxa enrere amb les lleis aprovades quan la majoria absoluta, amenaçant amb noves eleccions. És l’Espanya jacobina centralista que mai voldrà perdre el poder polític i econòmic, d’aquí la recentralització permanent que tenim fa estona.
És la Espanya que rebutja la democràcia i el poder dels vots i per això un TC pot més que el vots dels catalans que van aprovar via referèndum l’Estatut d’Autonomia.
Aquesta és l’Espanya que els dirigents del PSOE defensen, hi ho fan al costat del PP i Ciutadans sense escrúpols, hi ho fan perquè fa molt de temps que van perdre la dignitat com persones d’esquerres i socialistes.
Accptar “el ajuste de cuentas”, va més enllà d’unes relacions que mai han estat internacionals i d’igual a igual. Va de submissió i d’acceptar que el NO a Rajoy va ser un error. La purga només té una lectura; els socialistes de Catalunya no són de fiar.
El PSOE d’Espanya acabarà com els del PSOC. Temps al temps. Quan és defensa políticament el mateix que la dreta en nom de la nació espanyola, cap diferencia ideològica sura.
El PSC està a punt de perdre l’oportunitat per visualitzar-se com un partit d’esquerres i socialista. Mantenir l’opció federal com organització amb un partit que mai ha complert ni fet accions federalitzants a l’Estat espanyol quan han tingut el poder per fer-ho, i creure’s ara després del “ajuste de cuentas” que si, només voldria dir que els interessos personals són els que guanyen la partida.
Estar convençut d’un NO al Rajoy i acceptar “el ajuste de cuentas”, és indigne sobre tot perquè als altres diputats, els del PSOE, no rebran el mateix càstig. Als del PSC se’ls castiga per ser el Partit Socialista de Catalunya, no pel seu NO. D’aquí que alguns del “partido” proposin la federación socialista del PSOE a Catalunya. Queda clar i l’últim que s’hauria de perdre és la dignitat, si el que voleu és continuar sent un actiu polític a Catalunya. Sobre tot perquè tothom té clar que el suport del PSOE a Rajoy no ha fet més que començar.
RSS Feed
