Junts pel Si i les CUP sumen 72 diputats. Majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Aquesta majoria permet tenir un Govern per la independència i aprovar lleis de caràcter social progressistes i a favor dels drets de tots els catalans.
Tot amb un mandat democràtic guanyat a les urnes.
Quan els de les CUP van iniciar el seu viatge contra el President Mas, la caçaria és va generalitzar. Tots els unionistes espanyols els hi feien costat. Semblava que un front s’havia constituït contra Mas, CDC i de retruc sense dir-ho contra el procés. Una victòria pírrica. Mas va fer un pas al costat i fins i tot va dignificar al figura de President plegant com diputat. Montilla l’indigne no. I van fracassar.
Nou President, Carles Puigdemont i noves esperances. Nerviosisme, amenaces i judicialització de la política. Uns pressupostos també posen neguitosos al nou Govern, Junts pel Si i les CUP. Els de les CUP volen situar i visualitzar que han de ser uns pressupostos desobedients i trencadors oblidant que han de ser els darrers autonomistes. L’esquerra unionista, federalista i fins tot el PP i Ciutadans tornen a fer front comú amb els de les CUP. Sense pressupostos la “festa” s’ha acabat, pensaven. Sorpresa el President proposa la moció de confiança i els de les CUP no tenen altra remei que fer pinya amb Junts pel Si. O Govern per la independència o eleccions. Un gra massa que els de les CUP no podien suportar. Altra cop els unionistes fracassen.
El president queda refermat. Els de les CUP han entès don ve el desgast del procés. Han descobert que malgrat que les seves propostes eren apropiades, l’enemic els ha volgut utilitzar. Visualitzar ara unitat d’acció organitzada i política és el que per fi estan fent Junts pel Si i les CUP. Fins i tot ara els de les CUP comencen a fer honor al eslògan “Governem-nos”, demanant entrar a la mesa del Parlament per fer-los costat. Els unionistes tornen a fracassar.
L’estocada que els ha desconcertat definitivament és l’acord pels pressupostos. Aquest cop la unitat ha estat transformada en acció política i de govern al cent per cent. Espanya, el seu Estat i tots els seus corifeus han perdut la partida al Parlament.
Als espanyols només els hi queda el de sempre, l’amenaça. Inhabilitar ara s’ha convertit en peça clau per trencar-nos. Volen inhabilitar per posar urnes, per permetre el debat i per exercir el dret a decidir que volem i que no dins del Parlament i fora.
Malgrat tot qui pensi que amb les qüestions judicials i dins l’àmbit polític en tenen prou, l’esguerra. Ara ja han descobert que la via judicial en lo politic no només no divideix sinó que suma i molt, i tant a casa com a fora. Ara tornen i amb més intensitat amb el tema de la corrupció i el PDeCAT és la peça a batre.
Les clavegueres de l’Estat espanyol dirigides pel PP i amb el concurs del PSOE i Ciutadans, han començat l’ofensiva definitiva. Devaluar al President Puigdemont, al Vicepresident Junqueras, a la Portantveu Munté, a la Presidenta Forcadell associant-los a corruptes imaginaris, i desobedients contumaços, serà el que ens trobarem arreu i amb una parafernàlia que riem-nos del combat que tenen els mitjans americans amb el Trump.
Buscaran empresaris i els trobaran. Buscaran banques i els trobaran. Buscaran fiscals i els trobaran. Buscaran jutges i els trobaran. Buscaran presidents autonòmics i els trobaran. Buscaran policies nacionales i els trobaran. Buscaran partits politics i els trobaran. Buscaran politics professionals i els trobaran. Buscaran societats inventades i les trobaran. Al govern espanyol no cal que el busquin sempre hi ha estat. I els trobaran fent causa general contra la democràcia, contra la justícia i contra el dret inalienable dels ciutadans a decidir el que sigui.
Aquest cop però el seny, el saber com anat tot plegat i sobre tot tenint clar que a Espanya, no hi ha separació de poders i que la justícia no és igual per tothom, farà impossible que la unitat que els independentistes hem bastit és trenqui. El conjurament ara és definitiu i guanyar és l’única opció.
RSS Feed
