Duran i Lleida, vividor i professional de la política, defensava el nacionalisme català ben entès, i ben ancorat dins de l’Estat espanyol. Era dels que amb l’autonomisme, una capacitat raonable de gestió, i controlar l’agencia de col·locació en tenia prou.
En Duran practicava i admetia de bon grat la solidaritat imposada i mai protestava si Catalunya era maltractada econòmicament, socialment i lingüísticament. Un bon Hotel, el Palace, a Madrid, era el preu que l’Estat pagava gustosament a canvi de legitimar el seu centralisme monàrquic i neó franquista.
Duran i Lleida és molt més que un cadàver polític. Duran és l’antítesi del que qualsevol demòcrata català vol pel seu país. Duran és botiflerisme en estat pur. Duran és la vanguardia castellana per fer desaparèixer Catalunya com nació i com una realitat sociològica. Duran i Lleida, avui sortosament ja no és res.
Alguns pensaven que mort el gos morta la ràbia, i no. Avui Xavier Domènech i els seus adlàters, Ada Colau, comencen a fer mèrits per succeir al Duran. Domènech diu que la seva aposta política és treballar per una sobirania catalana i per un altra de compartida. S’entén que proposa compartir-la amb els altres pobles de la península tot i que la sobirania espanyola avui és una i castellana.
En Domènech, professor d’Història, és un perfecte indocumentat polític. No sap, ho si, que vol dir ser sobirà. No sap que vol dir compartir sobirania. El més greu és que pretén dir-nos que tindrem sobirania quan el poder central controlat pels seus, graciosament ens la concedeixin.
Nosaltres li explicarem. Sobirania - sobirà. Referents de poble i ciutadà. Un poble és sobirà quan decideix el seu present i futur i ningú el pot coaccionar ni condicionar per fer el que no vulguin fer. Sobirà, un ciutadà ho és quan els seus drets universals són respectats i defensats des de la seva nació.
El senyor Domènech ha de saber que per compartir sobiranies primer l’has de tenir i gaudir i que sapiguem avui Catalunya no només no és una Nació sobirana, sinó que tampoc, d’acord la legalitat espanyola, és lliure per decidir preguntar als catalans. La cessió de sobirania és una acte sobirà que només és pot fer des de la possessió de la sobirania popular, nacional i estatal.
Xavier Domènech, Ada Colau, Pablo Iglesias, Echenique, Monedero i la resta són un frau d’esquerres. Ells que volien ser els representants del 15 M, ara són els defensors del TC, l’Estat espanyol, la legalitat espanyola, les lleis espanyoles i en definitiva una opció més del regim del 78 i col·laboradors dels partits constitucionalistes. Igual és el preu per poder pactat amb el PSOE i fer l’assalt a la Moncloa.
Són els atiadors de l’odi contra Mas, Trias i el procés, utilitzant els dossiers apòcrifs de la UDEF, guàrdia civil del Ministeri de l’Interior, i la barreja ideològica. Són els que avalen i callen que el Congrés espanyol modifiqui el seu Reglament i protesten quan ho fa el català. Són els que volien transgredir la legalitat espanyola amb els desnonaments i ara són els defensors dels que els executen. Són els que denunciaven l’IBEX 35 i ara practiquen les portes giratòries. Són els que deien que el poble sempre ha de decidir i ara és neguen a posar les urnes. Són els que voten i fan front comú amb el PP, C’s, i PSOE, per negar la legitimitat del Parlament sorgit de les eleccions del 27S del 2015.
Xavier Domènech i Ada Colau, són els nous Duran i Lleida. Són un frau d’esquerres i que ningú en tingui dubtes són els populistes moderns que abans és deien Lerrouxistes i avui “COMUNS”.
RSS Feed
