Això va dir Oriol Junqueras en campanya electoral. Ara sembla que 72 no en són prou.
És innegable que tot el que tingui a veure amb la consecució de la independència de Catalunya s’ha de fer bé. També ho hem de fer democràticament i pacíficament. Cap dicotomia doncs ens a d’atabalar. Fer-ho be i fer-ho democràticament i pacíficament és un tot, només ens cal el mandat democràtic i aquest el tenim. 72 diputats per la independència en són més que 63 i d’aquets, segur que en tenim, si és dones el cas, favorables a la independència.
Ara una part de l’esquerra, que s’autoproclama federalista, torna a proposar-nos la pantalla del referèndum / consulta pactat amb Espanya. La Espanya del PP, del PSOE, ahir també els de UPyD i ara Ciutadans, ens han regalat fins la sacietat un NO grandiós al dret a decidir. És més Espanya no té investidura ni govern per només una pedra a la sabata, Catalunya.
18 mesos, ara 16, són el recorregut per, i d’acord el full de ruta pactat entre Junts pel Si i les CUP, convocar un referèndum constitucional. Si així ho fem, i d’acord la nova legalitat catalana, el que serà segur és que no serà pactat amb Espanya.
El més curiós de tot plegat, és que estem utilitzant la legalitat espanyola i autonòmica per fer el traspàs. El resultat d’aquest camí és obvi, qualsevol govern espanyol, provisional o no, impugnarà qualsevol projecte de llei que suposi una nova legalitat. La maquinaria jurídica i legal d’Espanya no permetrà que el procés sigui pacífic.
La confrontació, tot i que de moment s’ajusta a la salvatge recentralització de competències, al control exhaustiu de les finances de la Generalitat i a una judicialització de la política, ens indica, que tard o d’hora estarem abocats a decisions unilaterals.
Tornar a la pantalla del referèndum pactat, sobre tot quan s’ha dit per activa i per passiva que des de Catalunya l’entomaríem i ens avindríem al seu resultat, és pretendre configurar la estratègia del qui dia passa any empeny, com eina de desgast als independentistes.
Espanya tot i tenir un govern provisional, governa. Tenen uns pressupostos aprovats pel 2016. Continuen portant la TC qualsevol decisió del Govern i Parlament català. Continuen fent i desfent amb el deute. Ens ofeguen el camp negant-nos les subvencions aprovades.
La confrontació política serà inevitable. La desobediència i l’acció unilateral indispensable. Potser que l’Oriol Junqueras recuperi allò que va dir-nos als independentistes i no maregem més la perdiu: Doneu-me 68 Diputats i proclamaré la independència.
RSS Feed
