
La política fa el seu camí, i per molts, el que fan els nostres politics a casa nostra és amb nota. Junts pel Si i les CUP tot i que sovint ens posen nerviosos estan complint. L’1 d’Octubre tindrem urnes, vots i una diada excepcional.
Cal però no ser ingenus. El govern espanyol i els seus “suporters” saben que l’èxit del Referèndum dependrà del grau d’unió. Unió espiritual de la societat civil i unitat amb la nostra policia. Una policia, els Mossos, que amb l’ajut dels guàrdies urbans, ens acaben de demostrar la seva vàlua professional malgrat limitacions imposades des de l’Estat.
L’atac terrorista ens ha permès descobrir que tenim una policia de primer nivell. Una policia que haurà de vetllar perquè els dos dies claus pel futur de Catalunya, 11 de Setembre i 1 d’Octubre, és desenvolupen amb tota seguretat i normalitat.
L’ordre ciutadà i policial han d’estar perfectament engreixats i complementats. Necessitem als ciutadans al costat de les nostres institucions. Sense dubtes, amb el que fan i quan sobre el procés. Sense dubtes amb que tindrem la legalitat catalana a punt. Sense dubtes que tindrem urnes, cens i tota la logística a punt. Sense dubtes que tindrem l’operatiu adequat i necessari per garantir que els dos esdeveniments és podran realitzar amb el màxim de garanties, politiques, de seguretat i d’unitat.
Aquest 18 d’Agost, el recordarem com un dia ple de tristor i emprenyamenta recordant que uns miserables llevaven la vida a gent innocent. També recordarem que l’atac és va fer a 43 dies de l’1 d’Octubre.
Res canviarà els fets del 18, però si que podem fer que sigui un dia per reflexionar i prendre decisions. Reflexionar si amb un Estat català s’haurà de revisar profundament la immigració i el tracte als immigrants, refugiats i nou vinguts amb general. Sobre tot caldrà estudiar el grau d’integració que uns tenen i d’altres no i si cal actuar al respecte.
Segur que se’n poden prendre moltes de decisions, però ni ha una que ha de ser i amb escreix, la que ens situï al llindar de la independència. Serà el dia que el Parlament aprovi que Catalunya disposa de la seva legalitat quan haurem de decidir que ni la policia espanyola, ni la justícia espanyola, ni l’Estat espanyol amb totes les seves institucions, ja no mereixen cap tipus de lleialtat. Si de respecte.
Per cert, és molt curiós, que en ple mes d’Agost, quan els sindicats i sindicalistes fan vacances, hagi estat el mes més conflictiu en termes laborals de tot l’Estat espanyol. Vaga al metro de Barcelona. Vaga dels taxistes. Vaga de la seguretat al aeroport del Prat. Vaga del Bicing BCN. Vaga de les ambulàncies a Girona. Vaga d’estibadors. Vaga de correus. Vaga als museus. Per acabar un acte terrorista. Tot un escenari que faria pensar a més d’un que Catalunya és un caos ingovernable.
L’Estat espanyol sap que només amb la Constitució i la seva justícia, no poden vèncer la democràcia i la voluntat d’un poble. Establir un caos generalitzat, els pot donar l’excusa per suprimir democràcia i drets. Estiguem atents la partida a partir d’ara serà més crua i fins i tot més pudorosa.