La porta giratòria ja les te aquestes coses, de tant en tant, el mecànic ha de fer una posta a punt pel seu funcionament. Nosaltres de tant en tant el que fem és tornar a entrar a la porta giratòria. Aquest cop de la ma del nostre inefable i mai ponderat Josep A. Duran i Lleida, el defensor de les causes perdudes i client habitual de les portes giratòries. Ara ho anomenen terceres vies.
Duran i Lleida, i amb cara de cansat, entrevistat a casa del gran d’Espanya Godó i per la seva “vedet” Cuni, va ser contundent; “Amb sento atrapat”. Fins i tot va ser capaç per primer cop en aquesta legislatura, de posar-se “al costat” del President Artur Mas, dient que tot i que ell no és partidari de fer una DUI (Declaració Unilateral de Independència), no descartava res.
En Duran comença ha saber el que tots els independentistes ja fa estona, Espanya no vol fer presoners, vol vèncer i fer-ho definitivament. El President Mas ja ho va dir, el temps de les terceres vies s’ha acabat. En Duran de fet ja fa estona que ho sap, el que no s’entén, és perquè s’entesta en la defensa d’una tercera via rebutjada per ambdós cantons.
Podríem admetre, que la seva estratègia, estes orientada exclusivament per crear l’espai de negociació i de pacte que tant ens convindria a les dues parts. Ara però, i desprès que reconeix el seu atrapament, només esperem el gest adequat, que ha de ser definitiu i que suposi pel President Mas, el recolzament polític i reconeixement de lideratge, així com el seu posicionament a favor del dret a l’Autodeterminació de Catalunya i que vol per Catalunya la independència.
Si Duran és sincer, això o plegar són les seves úniques opcions. Fracassada qualsevol tercera via, Catalunya només te l’opció de la independència o ser assimilats definitivament pels espanyols. Deixar de ser president de la Comissió d’exteriors del Congrés espanyol i renunciar al passaport diplomàtic espanyol, certificaria que vol sortir del seu atrapament. Segur que a molts els posaria nerviosos i a d’altres els refermaria amb la seva unitat.