Podem fer costat a aquells que mantenen confiança amb els que són obertament deslleials al procés d’alliberament català? Aquesta reflexió s’escau i va dirigida a una federació, CiU, de la que és el seu màxim dirigent Josep Anton Duran i Lleida.
Convergència Democràtica de Catalunya porta des de l’any 1978, primer com plataforma electoral i després de l’any 2001 com federació, treballant amb Unió Democràtica de Catalunya. Tot va ser un camí de roses, majories a Catalunya, primer grup parlamentari al Congrés espanyol i practicants de les politiques del peix al cove sense fissures.
Eren altres temps i el catalanisme tenia la seva centralitat política amb l’encaix, “la submissió” i amb unes negociacions eternes per aconseguir competències i recursos. Cap resposta si ens negaven l’ús de la nostra llengua a Europa, cap resposta si ens feien suar la cansalada per obtenir més finançament per la maquina de tren. Eren altres temps i a canvi les corrupteles (cas Pallerols, cas turisme) formaven part d’un escenari idíl·lic on tothom s’enduia una part gens menyspreable del pastis.
Després de la sentencia contra Catalunya, de l’ofegament sistemàtic en termes econòmics i d’una recentralització salvatge, la centralitat a Catalunya l’ocupa la dignitat i aquesta passa per poder decidir i per decidir que volem ser un estat independent. En aquest context, ni ha qui té el pas canviat i ni ha que treballa per tot el contrari que un poble vol hi ha manifestat reiteradament.
En Duran i Lleida, diputat espanyol per CiU, que representa de forma plenipotenciària a l’estat espanyol, que s’entrevista amb primers ministres d’altres estats i ambaixadors, venent i explicant les excel·lències de la seva pàtria, Espanya, ja no enganya a ningú.
Ell no vol cap trencament amb Espanya i vol al mateix temps mantenir una federació que comença ha fer aigües. CDC, aposta per fer una consulta amb una pregunta clara i una resposta binaria. UDC, vol fer una consulta amb la proposta d’una tercera via, que vol tenir de base evitar el trencament amb Espanya. El conflicte esta servit.
Una part de la federació treballa per la consulta i per la independència de Catalunya i l’altra vol una “confederació” sense trencar amb Espanya. Que el Duran i Lleida és el que lidera els lobbys del pont aeri i del AVE, que té el mandat de les grans elits per reconduir i evitat el trencament, ho sap tothom. El dilema el té CDC, trencar amb en Duran, amb alguns costos bilaterals, o continuar amb en Duran amb altres costos bilaterals però que aquest cop no són partidistes, serien de país. Les enquestes de moment suggereixen uns costos en termes de partit i sembla que el Duran i te molt a veure.
Pot tenir la federació un personatge que és l’ interlocutor de la comissió bilateral amb l’estat espanyol, que practica, si més no una deslleialtat institucional prou destacable (va “conèixer” el document elaborat per Presidència sobre la deslleialtat de l’estat respecte de Catalunya, publicat el 15/10/2’13, segons va dir públicament, per la premsa), i tenir-lo present en les reunions, al màxim nivell, amb el que suposa, quan ell ni protesta quan als de ERC se’ls fa fora de la comissió de secrets de l’estat espanyol?. Les dades que demostren que en Duran i Lleida no vol la independència són evidents i constatables i que representa a Espanya i no vol deixar-ho de fer també.
CDC i tots aquells que facin costat a una federació, que tot i que ara pugui semblar que suma pel dret a decidir, més endavant potser s’ha n’ha en penediran. Amb l’enemic i els adversaris pots arribar al pacte o a la rendició. Amb els que volen ser companys de viatge però defensen el contrari del que vol la majoria, a Catalunya els anomenem botiflers i més modernament quinta columnistes. Que consti que tothom te dret a defensar el que vulgui, però mai a mentir i confondre la ciutadania.
CDC ha de fer la seva transició i regeneració democràtica si vol continuar sent una actor de la centralitat política. S’ha de desfer del llastra i reminiscència espanyolista, sense que vulgui dir anar contra de. No pot ser que mentrestant el govern espanyol actuí amb una deslleialtat esfereïdora, el líder de la federació representi el govern espanyol en afers interns i externs. En Duran i Lleida no ha de ser soci preferent per CDC, ho ha de ser UDC i en termes prou clars per tal que cap interpretació diferent a la que faci el President Mas sigui possible.
Si CDC s’entesta en no trencar amb en Duran i Lleida, vaticinem una caiguda lliure de CDC i dels que s’apropin, equiparable a la que tenen els socialistes. En Duran i Lleida no és el futur, és més del mateix amb una tercera via que no li compra ningú, però que en cap cas és el seu objectiu. L’objectiu és desmobilitzar i impedir que el poble de Catalunya guanyi la seva independència, i és prou hàbil per estar i no estar, per semblar que vol però no, per dir que perdríem més que no guanyaríem, per defensar que el diàleg, que mai és constata, és l’únic camí. Ell, com polític professional, que viu de la política fa més de 32 anys, vol continuar i sap que amb la independència de Catalunya, la seva carrera no te cap futur. És per això que és un dels nostres veritables enemics. Als que venen de cara, és mereixen el nostre respecte, amb els traïdors i venuts, la indiferència.
Si oblidem la història, estem condemnats a repetir-la. Karl Marx
RSS Feed
