El títol en cap cas vol dir que patirem l’Armagedón, però creiem que ens hi apropem irremeiablement, sinó és que Puigdemont obté la capacitat per governar, i sobre tot per construir l’Estat català, i implementar la República catalana ja proclamada.
Alguns obvien utilitzar la definició d’espoli econòmic i d’altres temes, però alhora reconeixen que Catalunya no te el finançament adequat i una disminució amb competències progressiva.
Sembla que l’Aragonés, ara ha despertat i vol “exigir” solucions al “Gobierno de España”. El que no diu és que Espanya s’ha negat amb rodo, per que Catalunya, ni com una entitat autonòmica, tingui un finançament just.
L’escenari a Catalunya per gestionar en termes autonòmics, amb una dependència total del Estat espanyol, pot situar la governabilitat des de la Generalitat com una entelèquia estructural que només serveixi com una agencia de col·locació partidista. La proba del coto han estat els dos tripartits i l’era del Aragonès.
Que Illa sigui president amb un nou tripartit, segur que només servirà per certificar la mort de Catalunya com Nació amb el triomf d’uns somnis humits dels espanyols, ahir castellans.
Que l’Aragonés pugui ser President per una conjunció astral, certificaria que els catalans, el català, la pagesia, les competències, rodalies, la burocràcia i ser la “comunitat” amb més impostos i pitjor finançada, estaria servit amb una continuïtat que defensarien els endollats del partit.
Ens queda Carles Puigdemont, que segons enquestes, te possibilitats per una restitució i per una victòria que segur seria històrica. “El fugat”, perseguit per tot un Estat i vilipendiat per la colla de sapastres organitzats, podria guanyar aquestes eleccions.
El problema i no serà menor, seria, si no tingues majoria absoluta, seria la necessitat per ser investit amb uns partits que han demostrat que amb Junts ni a la cantonada.
Ja sabem que la necessitat obliga, però no se’ns escapa, que Puigdemont si necessites els suports per ser investit, segur que els pagaria molt cars.
Ser President lligat de mans i peus sense poder aplicar el Programa polític i de País, és el pitjor que és pot fer. L’Aragonés ha fet el que ha fet amb minoria absoluta, perquè pels de ER, incomplir, mentir i tergiversar és el de menys. Pel MHP Carles Puigdemont, no. I només ho podrà demostrar si el pacte per ser investit, s’adequa sense fissures al objectiu de la independència i d’una bona gestió.
Conclusió; Cal tenir la majoria absoluta, i amb el seu defecte acordar i pactar amb els que tinguin clar que la independència és l’objectiu.
Puigdemont ho sap, i tot i que en política, gairebé tot és possible, hauria de descartar públicament pactar amb ER qualsevol acció de govern a la baixa.
Pel tracte rebut, per la seva estratègia, per haver mentit, per la seva gestió i sobre tot perquè no volen la independència de Catalunya, ER hauria de ser el darrer partit amb qui pactar.
Ni han uns que practiquen l’art de la guerra, d’altres l’art del engany.
Per cert i que ningú en tingui cap dubta. O Puigdemont te majoria absoluta, o tindrem, si sumen, un tercer tripartit espanyolista i autonomista format pel PSOE, ER i els Comuns ara Sumar.
L’únic dubta que tindrem, si sumen, és si ER, Comuns i AC voldran investir a Puigdemont hi ha canvi de que.
Improbable però possible, seria anar a noves eleccions. En aquest escenari serà on veurem als veritables líders i estadistes de país. Esperem que no calgui, perquè Puigdemont haurà guanyat amb solvència i contundència,
Visca Catalunya lliure i la República catalana.