14 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Ho trobo vergonyós. Molt pocs són els que parlen de la República espanyola, del 14 d’Abril del 1931. D’unes eleccions democràtiques municipals que van fer possible un canvi de regim i un adveniment de la democràcia, tot i que encara en termes prou incipients com per témer que l’alegria del moment podia veure’s truncada.
La proclamació de la “República espanyola”, va permetre que Francesc Macià, proclamés la catalana. Els espanyols unitaristes de l’època amb paraules i amenaces li van dir que l’únic canvi permès era el de regim, però sempre sota la bandera de la unitat pàtria d’Espanya.
Macià va plorar i va cedir, és sentia sol, incomprès i potser va fer el paper més “violent” de la seva vida, renunciar a que Catalunya fos lliure en el concert dels pobles ibèrics i del mon.
La República espanyola, tot i que ens va escatimar la possibilitat de construir un veritable Estat confederal, homes com Azaña ho van impedir, era legal i estava legitimada pels vots dels ciutadans. Des de el 1931 al 1936, la República va tenir governs d’esquerres i de dretes, però eren legals, legitims i democràtics.
Un cop d’Estat militar i dirigit per un grapat de sediciosos feixistes, van ser els responsables de provocar, primer una Guerra de caire civil i una dictadura que ha durat 40 anys. Franco, els franquistes, falangistes i l’església, recolzats pels feixistes nazis de Hitler i de Mussolini, i amb un bany de sang, varen subvertir la legalitat republicana. Franco imposa la “seva legalitat” amb la “leyes del movimiento”, partit únic i sindicat vertical. Finalment els interessos geoestratègics i el temps faran que poc a poc la dictadura franquista tingui un reconeixement internacional.
El mon oblida la democràcia i beneeix la dictadura franquista, els primers a fer-ho van ser el Vaticà i els Estats Units. La guerra freda s’imposa a qualsevol legalitat.
Oblidar la historia, girar l’esquena, acceptar que la proclamació de la República espanyola va ser un mal son, és de fet acceptar que Franco tenia raó i que els ciutadans de la península només és mereixen un dictador i una ma de ferro que els governi.
Franco mai va ser un demòcrata, va ser el militar que va perpetrar un genocidi comparable al de Hitler i que va perpetrar un cop d’Estat contra les institucions votades democràticament. Les futures generacions han de saber que els pobles de la península un 14 d’Abril és van treure del damunt el dogal opressiu de segles d’absolutisme i d’injustícies borbòniques.
La legalitat republicana, legitimada per les urnes democràtiques de l’època, van ser trencades per las armes d’uns facciosos. Avui 14 d’Abril, encara que aquesta festa no és la nostra, som conscients que hem de fer un reconeixement èxplicit i un homenatge a tots aquells que amb la seva vida varen defensar la democràcia i la llibertat, inclosos les Brigades Internacionals, homes i dones que sense demanar res ho van donar tot per la llibertat.
La dignitat humana, ens obliga a que mai oblidem la barbàrie del feixisme i els seus inductors, Hitler, Mussolini i Franco. És d’obligat compliment que les noves generacions sàpiguen qui eren, que van fer i quins van ser els seus mètodes per exercir el seu ideari. Això és un altre motiu del perquè cal que marxem de l’Estat espanyol. Els espanyols de sempre els que no poden ser altra cosa, com deia Canovas del Castillo, ens volen canviar la historia i convertir a l’assassí d’en Franco en demòcrata i als republicans en nazis.
Marxar d’aquesta España és el mínim que podem fer por honorar a totes les víctimes democràtiques que van morir per la llibertat i contra el feixisme.