El PSOE segur, els de “unidas podemos” (aquí en diuen comuns) no tant, sobre tot perquè amb la Colau, la Albiach i l’Asens faran figa, de que van A TOTES.
El “Gobierno de España”, avui comandat pel PSOE i UP no pot permetre’s posar-se tot l’Estat en contra seua. D’aquí que la desecalada sigui inexistent, que la taula de diàleg no funcioni, i que enviïn a ministres per intentar guanyar les eleccions a Catalunya. Els espanyols unionistes han de fer saber a dretes i esquerres que l’únic projecte és Espanya i que la seva disposició és liquidar qualsevol brot que suposi disfuncions i altres objectius. Per això han de mostrar als seus que van a per totes. I per endressar les relacions amb l’Estat i amb les famílies franquistes, religioses i del IBEX 35
El 14 de Febrer no triem un Parlament autonomista. El 14 els catalans decidim continuar lluitant, amb el referent de l’1 d’octubre, per ser lliures i un nou Estat, o per deixar clar que ens hem tornat a rendir i que besarem la ma dels nostres amos quan convingui i faci falta.
Els que volen ser espanyols vivint a Catalunya continuen sense saber que amb una Catalunya independent de les urpes espanyoles viurien a nivells impensables. Caldrà explicar-ho més, i amb dades irrefutables.
Hem d’explicar que el vaixell espanyol poc a poc s’esfondra. Espanya te un deute públic impagable. Espanya aviat haurà de retallar les pensions. Espanya on la faràndula i el qutrerio impera és un Estat fallit, poc productiu i on l’únic que subsisteix és l’alumne avantatjat del “Buscón de Quevedo, el Domine Cabra”.
Si aquest 14 de Febrer l’ independentisme no guanya, i amb claredat, els presos politics romandran empresonats fins complir la totalitat de la condemna. Com l’Otegi. Els exiliats no tornaran mai més i continuarem sense cap dret a decidir i espoliats eternament.
I si, ens ho juguem gairebé tot. Ens juguem decidir les prioritats com País, la justícia, l’equilibri social, la seguretat, l’economia i sobre tot com ho hem de fer perquè el nostre País sigui solidari i contribueixi per fer del planeta un mon millor. Avui de moment tot ho decideixen a Madrid, fins i tot la llengua que els catalans hem d’emprar.
ER esta desautoritzada per ser el motor i dur-nos a la independència. No cal explicar el perquè. Els de les CUP, “mai han molestat”, però tampoc han ajudat, per tant millor no tenir-los en compta. Ens queden els de Junts per Catalunya. Partit nou de trinca. Sense motxilles. Sense hipoteques. Transversal. Ni de dretes ni d’esquerres. De País i pel País fins que siguem lliures, després que cada escu és vesteixi com millor li plagui.
Junts ha de tenir la força per dir-los als de ER i si convé als cupaires que l’estratègia de confrontació comporta fer-ho quan abans millor. Que la confrontació amb España i el seu Estat és inevitable i que per tant si volen jugar a primera divisió i governar per la independència, seran benvinguts, i si no és així, JxCat haurà de decidir amb tota la gent que els hi dona suport el futur immediat.
L’únic que ha de quedar clar, independentment de la composició del Parlament i Govern de Catalunya és que JxCat ha vingut per lluitar per la independència, mai per fer autonomisme ni entreguisme. Ells ho tenen clar, nosaltres també.
RSS Feed
