Al 1715 acabada la guerra “victoriosa” dels borbons i Castella contra Catalunya el patriota General Moragues és jutjat, condemnat, torturat, esquarterat i per escarment, el seu cap romandrà daurant dotze anys al Portal del Mar.
Al 1909 Ferrer i Guardia creador de l’escola moderna és afusellat a Montjuic amb l’acusació d’haver atiat la revolta de la Setmana tràgica. Sense proves i falsejant el judici.
Al 1937 Manuel Carrasco i Formiguera és assassinat a Burgos pels feixistes espanyols. El seu delicte, ser un von practicant religiós, i lleial a la República.
Al 1936 Josep Sunyol president del Barça és assassinat a Guadarrama per les forces franquistes. No se’n coneix cap altra delicte que ser republicà.
Al 2017, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raúl Romeva, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són empresonats preventivament per posar urnes i Carles Puigdemont, Comin, Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsati, marta Rovira i Ana Gabriel romanen a l’exili pel mateix motiu. Alcaldes i càrrecs institucionals i públics, també romanen investigats i acusats. Molts d’ells sense saber de que se’ls acusa.
Espartero, Calvo Sotelo, Fraga: hay que bombardear cada 50 años Barcelona.
La transició del 1978 exonera els crims del franquisme i condemna als assassinats republicans pel nou regim al ostracisme.
Al 15 d’Octubre del 1940, i acabada la guerra civil, el que va ser President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Companys, escollit democràticament, va ser assassinat per l’exèrcit franquista. El seu delicte ser català i lleial a la República espanyola.
Aquest petit recordatori ens mostra que vol dir i que representa la reconciliació i fraternitat dels franquistes unionistes espanyols d’ahir i d’avui.
La “reconciliació” franquista és va construir, finalitzada la guerra, amb assassinats indiscriminats executats pel exercit, guàrdia civil, falangistes i feixistes de les JONS. Les violacions, vexacions, furts, tortures i desapareguts als revolts dels camins, van ser durant molts anys la bona nova del franquisme. Tot això amb el vist i plau de l’Església catòlica apostòlica i romànica. Amen.
Exilis, treballs forçats i persecucions als pobles de la península, per construir la Espanya “una grande y libre” més l’extermini generalitzat de milers de republicans de tots els sectors, eren el fruit d’unes sentencies sumaríssimes fetes per tribunals militars sense cap tipus de legitimat que no fos la de les armes, la por i la repressió.
Lluis Companys se’l va sentenciar a mort sense demostrar que hagués comés cap delicte que no fos ser un President democràtic i lleial a la República. L’Església no va badar boca. La mateixa que des de el 1975 practica honors i vetlla a un assassí, Franco.
Som al 2018 i ni la transició del 1978, ni governs pretesament d’esquerres espanyols, han rescabalat la figura de Companys. A dia d’avui segueix condemnat com un delinqüent, donant veracitat i legitimant el regim franquista i fent-ho també es condemna als milers d’assassinats pel regim franquista com delinqüents.
Som al 2018 i avui tenim presos politics i exiliats, que probablement amb una farsa de judici seran condemnats a uns quants anys. Avui Espanya no afusella, però com ahir nega la democràcia i els drets dels pobles a decidir el seu futur.
Recordar i honorar al nostre President màrtir Lluis Companys, és de justícia. Però avui més que mai, hem de dir i denunciar que és una ignomínia pactar amb els que defensen el genocidi franquista.
És hora de dir-los que la cosa ja no va de PGE, ni de bilateralitat, ni de formes, va de principis, de dignitat i de que mai més admetrem la imposició espanyola. Per Lluis Companys, per tots els que varen donar la vida per Catalunya, pels nostres fills i pels que vindran, VISCA LA REPÚBLICA CATALANA.
RSS Feed
