El parlament de Catalunya va proclamar la República catalana i el Govern ens va dir que quedava en standbay. Unes hores més tard al Senat espanyol, el PP, el PSOE i Ciutadans van aprovar l’aplicació del article 155 de la Constitució espanyola, fins i tot sense cap llei de desenvolupament, liquidant el Govern, Parlament i tota l’acció de Govern interna i externa.
L’única concessió, malgrat que l’opinió generalitzada al bloc del 155 era el contrari, va ser convocar eleccions autonòmiques immediates. Van ser el 21 de Desembre, tres mesos desprès d’aprovar el 155.
ERC potser la primera força en manifestar que calia anar-hi. Puigdemont i el PDeCAT també si van afegir. Els de les CUP van tenir uns dubtes tant curts, com poc intensos, i també hi van ser.
Era prou clar i evident que els independentistes tornàvem al autonomisme. Si més no s’acceptaven unes eleccions convocades pel govern espanyol, sense institucions efectives a Catalunya i amb un control de les mateixes per part d’institucions espanyoles.
Un dels acudits va ser dir-nos que els catalans no desaprofitem mai les urnes. També que calia recuperar les institucions de Catalunya, autonòmiques clar, i restituir als destituïts. Unes eleccions amb presos politics i exiliats. Aquest és el quadre general on els independentistes varem tornar a guanyar les eleccions i a dia d’avui no hem restituït a cap dels politics que varen anar i guanyar les eleccions del 21D.
Ja tenim Govern. Dels que havien de ser restituïts el més calent a l’aigüera. Els presoners continuen engarjolats i els exiliats distribuïts a Europa. El Consell de la República en stanbay. El Diplocat esperant la seva activació. Ara tenim delegacions. La fiscalia depenen del PSOE fent el mateix que la que depenia del PP. La persecució policial i judicial continua sota la base del fets del 1 d’octubre, del 3 i altres actes de protesta. Avui mateix el jutge i TSJE cargolant una mica més suspenen les funcions dels diputats electes. Ara no podran ni votar.
Amb aquest escenari el President autonòmic Quim Torra s’ha reunit amb el President espanyol del PSOE Pedro Sánchez, i la pregunta és simple i racional; Amb aquest escenari podem establir unes relacions que afavoreixin una solució política al conflicte, ara si reconegut pel govern espanyol, si la pressió judicial i policial continua intacte?
Espanya és l’únic país de la UE que permet eleccions, permet ser elegit i que desprès impedeix que exerceixin. Espanya liquida l’estat de dret i el valor universal dels votants.
El Govern autonòmic del Quim Torra l’erra si creu que amb regals, amb bones formes, i deixant clar que és pot parlar de tot, Espanya i el seu Estat rebaixaran la persecució i liquidació si poden del mon independentista.
A Europa, malgrat presos, exiliats i penalització de la llibertat d’expressió, avui maniàticament i políticament qui ha guanyat és Pedro Sánchez i Espanya. Sense afluixar ni acordar res, Sánchez aconsegueix que el Govern català accepti negociar en clau autonòmica, per molt que en diguin negociacions bilaterals.
Ens podem emplenar de discursos republicans i protó independentistes, però la realitat és que avui ni tenim estratègia institucional ni tenim cap proposta real per implementar la República. La bajanada del eixamplament la pagarem cara, sobre tot si no fem politiques confrontades i republicanes.
Reclamar més competències autonòmiques, reclamar més misèries econòmiques, reclamar les lleis impugnades, en cap cas ens traurà d’una concessió graciosa vinguda de Madrid.
Mentrestant formem part del Estat nació espanyola, el nostre Parlament no serà lliure, el nostre Govern pot ser destituït i la capacitat política és nul·la. Un TC i una justícia suportada per la GC són els que avui manen i decideixen els topalls d’acció democràtica. El 155, avui diuen que ni ho hi és, però tot sembla indicar que va venir per quedar-se, talment com la LOAPA.
Tant per tant només ens queda acceptar que som una regió espanyola, o fer República desobeint pacíficament i democràticament. Entrar en l’àmbit d’un pretès àmbit amistós, però els que continuen donant-nos hòsties són ells, vol dir que tenim un traga-la estratosfèric que només és cura escapçant la colla de politics que ahir no ho van fer be i avui estan a punt de liquidar el procés.