Presos i exiliats, més un bon grapat d’envestigats, imputats i perseguits policialment i judicialment, era l’escenari que teníem desprès que el PP, PSOE i Ciutadans aprovessin al Senat l’aplicació del article 155 de la Constitució espanyola monàrquica i franquista.
Rajoy va convocar eleccions autonòmiques a Catalunya el 21D. Ho va fer com qual governador feia amb les colònies per mostrar magnanimitat i misericòrdia. En cap cas per decidir res que no fos més espanyolisme i una legitimació constitucional. També amb la pretensió d’aixafar la majoria independentista.
Per cert ni que fóssim el 80% dels votants catalans a favor de la independència, tindríem Referèndum pactat. Deixeu de mentir i d’entabanar-nos. Espanya sap que pactar el Referèndum és la fi de la seva sobirania, cosa que no farà mai i punt.
En Tarda no només ho sap, sinó que fa estona ja ens proposa i marca el camí: “Un nou Estatut confederal”. Sempre espanyols i a favor del residualisme a tot allò que faci ferum de català.
Acceptar les eleccions del 21D i amb les condicions que hi varem anar, amb presos, exiliats i una repressió, causa general contra l’independentisme, va ser la nostra primera derrota.
Altra cop Madrid diu i els catalans acceptem. Tothom a les eleccions que desprès ja farem. Una cosa si que és ben certa, la política a Espanya és la gran agencia de col·locació. En tenim uns quants a Madrid, uns quants a Catalunya i la cosa bona del tema, a banda salaris, és que no deixem de legitimar allò que desprès altres Estats en llencen en cara; “A Espanya hi ha separació de poders i Espanya és un Estat de dret”. Per anar a cagar i no fer res.
Ja hi som. Hi anem. Els d’esquerres, els de més a l’esquerra, els de centre, el de centra dreta i fins i tot els de dretes, tots molt patriòtics acceptem el repte; guanyar a les eleccions autonòmiques que ni tant sols hem convocat.
Junts, i ara, quin fàstic. Nosaltres amb els de dretes no hi volem saber res. Amb vosaltres, i ara, no sou prou d’esquerres. Sols, perquè serem el pal de paller del nou catalanisme, deien els de ERC. Deien més: doneu-me 68 diputats i proclamo la República, Junqueras dixi. O com el Rufian 18 mesos a Madrid i cap a casa.
Cap llista de País. Cap llista per la República ja proclamada. Cap unitat ni en els programes. Uns per restituir. Altres per eixamplar acatant i altres per desobeir. Certament tot un ventall que no podia ser altra cosa que la avantsala del que ahir ens van mostrar al Parlament. Ep, i quedi clar, no anem junts a les eleccions però desprès volem repartir-nos el Govern. Deu ser per això que el que no comença be, mai acaba be.
JxC, ERC i CUP podreu dir-nos que voleu governar, per cert les engrunes autonòmiques, que és el millor per fer front als judicis i repressió, però amb el que ens esteu oferint, sembla més aviat que el que voleu és liquidar la voluntat del poble a ser independents. Sense oblidar que ni tindrem un finançament just, que les infraestructures continuarà com ara, que no legislarem mai per sobre del que faci el Congres espanyol. I sobre tot tenint clar que el PP, PSOE i Ciutadans, ja fa estona que han pactat la liquidació de les autonomies i una re centralització salvatge de les competències. Igual els del PNB, finalment ja ho tenen clar.
Potser és hora de treballar per una oferta política netament independentista, que no pretengui ocupar l’espai partidista, però que manifesti amb total claredat que ara, que avui no és el moment dels partits, és el moment de la gent, pensin com pensin. Objectiu República i una Constitució democràtica on els valors basics en siguin senyera. Desprès que cada opció ideològica política convenci i guanyi democràticament.
El repte és clar o República o integració definitiva a Espanya. Insistim, potser la darrera oportunitat la tenim a les properes eleccions municipals, i si els partits no estan per la feina, ho haurem de fer aquells que mai preguntem quan ens manifestem ni don som ni don venim.
RSS Feed
