El 27 de novembre dilluns, a les 12,00 hores del vespre, 24,00 h. Si Sánchez no és investit, els espanyols, els catalans també, anem a noves eleccions.
Nomes tindrem noves eleccions si Junts i PSOE no han arribat a un acord que valgui adequadament a Junts. Tota la resta de suports de l’anterior legislatura, ja estaven garantits des de que el Feijoo va fracassar.
Si tenim eleccions perd el PSOE i tots els seus suportes i Junts guanya. Especialment qui perd més seria els de ER, que l’únic que no han fet és formar part amb algun ministeri del “Gobierno de España”.
Han i estan pressionant a Junts perquè acceptin l’amnistia com el fet que faria possible la investidura. Aguirre va dir que una amnistia pels fets de l’1 d’0ctubre del 2017 suposaria la fi del regim del 78 i condemna sense pal·liatius del franquisme. I deixaria clar que els catalans som subjecte polític. Poca broma.
La reflexió oberta i sense pal·liatius és; en te prou Junts amb una Amnistia que concedirà el “Gobierno de España” i que conculcarà les resolucions del poder judicial.
Fins al dia 27 els moments, per l’obtenció d’una “fumata” blanca, seran intensos, i no te res a veure amb les guerres que ara tenim a Europa i l’Orient Mitjà. Tenen a veure amb els canvis tàctics i fins i tot estratègics dels actors politics. Canvis que a qualsevol amb principis i dignitat hauria d’avergonyir.
Els de Sumar, ahir UP, les esquerres de les esquerres i equidistants per damunt de tot, els servils per tornar als ministeris, son els més “laboriosos”. La Colau n’és un bon exponent. Han donat valor i no poc, amb el fet que la vice presidenta Yolanda Diaz s’entrevistés amb el President Puigdemont.
Sumar és se’ns dubta la organització que més està treballant per fer de l’amnistia el desllorigador de la investidura de Sánchez. Ho saben, sense investidura unes noves eleccions pot ser el final de Sumar. Sembla que UP de moment no estan gaire contents.
El PSOE oficial, tenen clar que Junts te la clau, però a l’hora saben que han de posar en valor el paper de ER. Puigdemont i la seva conferència van posar el llisto molt alt.
Sánchez per revertir el paper de Junts, ahir va trucar al Junqueras, abans de l’entrevista obligada amb Rufian. Un cop d’efecte per situar ER com un interlocutor i negociador indispensable i de molt valor. El problema és que van a remolc de Junts i de Puigdemont. han tingut més de quatre anys per negociar el que ara volen.
Malgrat les “apreciacions positives” del Comin a la proposta d’amnistia de Sumar, el que és una certesa, de moment, és que ni Puigdemont ni Junts han obert boca. Na sabem encara com anirà la negociació del PSOE amb la Míriam. El que si sabem és que la negociació tot just ni ha començat.
El dia 27 de novembre no és el dia del pacte, és el dia que ho tenim investidura o eleccions. Per tant el dia màxim per convocar els plens per fer-la possible és el dia 24 de novembre. Queden 42 dies de negociació.
Junts no té presa, però el pas del temps és inexorable. Per tant Junts si veu alguna possibilitat de pacte, hauria, seria bo, construir i explicar el relat definitiu. Improvisar, com està fent ER afegint al pacte reivindicacions històriques, saben el paper que han jugat, és un despropòsit que segur pagaran a les urnes.
Per cert, si Junts va consultar a la militància sortir o no del Govern, un fet democràtic d’alta volada, pot ser i saben el que si juga investint o no al Sánchez, consultar altra cop a la militància, fet que confirmaria que Junts és un partit, el partit de la transparència i participació. Principis i valors fins on calgui.