Com sempre els editorials de Vincent Partal a Vilaweb, diari digital que ell dirigeix, acostumen a tenir el ventall informatiu ben cobert. Uns anàlisis prou acurats no envegen el que pugui fer el millor dels politòlegs. Vicent disposa de prou autoritat dins del camp de la informació, que pocs tenen capacitat de rebatre els seus arguments, que escriu gairebé diàriament a Vilaweb.
El d’avui 31 de Juliol, titulat ;”Tindrem un Parlament de Luxe”, no és pamflet a favor de la independència. El d’avui hi ho crec fermament, és un cant d’agraïment als que han fet possible la candidatura del Junts Pel Si i als de la CUP, gent d’esquerres, i gairebé insubornables per la independència. Tot i que ells la fan més extensiva, Països Catalans.
De fet i quan descriu en el seu editorial, “la potencia d’un Parlament excepcional”, per cert el President Mas sempre ha parlat de que en moments excepcionals accions excepcionals, després del 27, no fa res més que irradia optimisme i que la certesa de que guanyarem és al nostre abast.
Tot i que desitgem el millor per la gent i candidatura de la CUP, doncs els considerem aliats tàctics amb els de “Junts Pel Si”, discrepem a l’hora d’esbrinar com a de ser la victòria del 27.
Cal deixar clar que si s’hagués fet el referendum, las qüestions ideològiques haguessin quedat en segon pla i tot el ventall ideològic hagués vota o SI o NO i res més.
Reconvertir unes eleccions normals i autonòmiques en plebiscitàries, només depèn de cada partit i força social que si pugui presentar. Agradi o no i per això els nervis, l’única llista que converteix les eleccions en plebiscitàries és la del “Junts Pel Si”. Pel seu contingut programàtic, per la seva unitat transversal i el que és millor per haver fet possible que gent de variada ideologia o sense i siguin. La CUP, ni és transversal, ni avant posa independència a lo social, seran estrictament uns aliats tàctics i prou. Governar desprès del 27 amb ells és pràcticament impossible.
La CUP vol la independència cert, però vol fer la seva revolució social paral·lelament. Els socialistes, ja no sabem si del PSOE o del PSC, volem negociar i federalisme. El PP vol arreglar el que no ha pogut, l’atur i la corrupció i només proposa la legalitat espanyola als catalans. Ciutadans exactament el mateix. Podemos, ens proposa reformar la Constitució i que parlin els espanyols.
Els únics que proposen Independència amb un procés constituent i garantir mentrestant el nivell de benestar que tenim ara, és la candidatura, i de tots que la conformen, de “Junts Pel Si”. Són els que defensen que són un plebiscit. Són els únics que si guanyen ens hi portaran. En Raúl Romeva ho va deixar clar; Ara va del tot o res.
Si poguéssim tenir dos vots personalitzats per cada votant, n’estem segurs que molts utilitzarien el segon per afavorir a les CUP, però com és que no, només se’ns acut allò tant suat, però efectiu de que ens cal concentrar el vot, vot útil i el vot útil al 27 s’ha de concentrar a l’única candidatura que primer vol la independència i que segon siguin les forces politiques les que és guanyin la legitimitat per fer un país d’esquerres de dretes o del que sigui decideixin els catalans. La CUP vol fer la seva transició a la independència, però la seva proposta no casa amb la que ha de guanyar i ates que del que es tracta és de comptar-nos, fem-ho fàcil i sense interpretacions variades i el camí és aconseguir que “Junts Pel Si”, tingui la majoria de Diputats i de vots. Sobre tot perquè sumà els diputats i vots de la CUP, estrictament d’esquerres, quan no ha estat possible anar junts, ningú ens pot garantir cap aliança per un procés constituent que s’albira complicat.
“Junts Pel Si” ha de guanyar si o si, i no dependre de ningú. La CUP ha de guanyar en l’àmbit de l’esquerra i amb això si que hi estem totalment d’acord, la CUP ha de ser l’eina que desemmascari les esquerres espanyoles, el seu populisme i guanyar-los. Les dues victòries, farien inapel·lable el veredicte. L’únic que demanem i per fer possible enteses de futur i perquè estratègicament ens cal, és que “Junts Pel Si” i la CUP, facin una campanya d’amics, sense retrets, amb propostes i prou. No fer-ho seria horrible per molts i en concret pel Vicent Partal.
RSS Feed
