Qui pensi que el 27 tindrem varies opcions a favor de la independència i d’altres per mantenir l’estatu quo actual, amb alguna “perfomance” afegida, l’esguerra.
El 27 tindrem “dues urnes”, la del Si a la independència i la del No. Sense eufemismes, i sense matisos. Els del Si, amb un full de ruta clar i nítid, el que diu que o caixa o faixa. Els del No, amb propostes de negociació amb futurs governs espanyols, tant peregrines i inviables com la reforma de la Constitució per trobar un encaix per Catalunya a la nació espanyola.
Miquel Roca i Junyent amb la CiU de l’època i amb la seva operació reformista ho van intentar, el resultat, Zero Diputats per reformar Espanya i la seva Constitució, els espanyols van confirmar que res i si venia de Catalunya menys. De fet el tàndem espanyol del PP + PSOE, fa inviable cap reforma, si és que en volguessin.
Podemos i el seu líder Pablo Iglesias, sap que defensar el dret a decidir dels catalans, li suposa un cost en termes electorals inassolibles. De fet, i no és cap sorpresa Don Pablo té dos discursos, l’espanyol per pactar amb el PSOE on convingui, amb l’afegitó ara ser més borbó que els monàrquics, i dient allò tant espanyol de que el que hagi de ser ho han de decidir tots els espanyols, i el de Catalunya, d’esquerres, contra la casta, però només una encarnada per la figura del President Mas. De fet és l’enemic a batre, exactament com diuen Rajoy, Sánchez, Camacho, Rivera, Iceta, Colau, Usabart, Herrera, Camats, Coscubiela i ara l’Espadaler.
El bloc del No, és nítid. Cap subterfugi pot amagar el seu objectiu. “Que Catalunya formi part d’Espanya i de la seva espanyolitat”. Qui en forma part, tot i que de moment sembla que la unitat és impracticable per ells, és hores d’ara clar i català. Són els que volen autonomia, fins i tot reduïda, els que volen ser espanyols i dependre de la legalitat espanyola. Són els que volen amagar sota propostes de negociació impracticables avui demà i sempre, que amb el que tenim podríem fer via per millorar. Són els que neguen l’espoli permanent i la recentralització de competències que representa el que sempre han volgut construir una única nació, Espanya.
El bloc del Si, també nítid, és representat per la llista de País amb el nom de “Junts Pel Si. Aquest bloc, no enganya, diu el que volen fer, com volen fer-ho i que tot dependrà del resultat de les eleccions autonòmiques reconvertides en plebiscitàries.
És innegable que la voluntat dels de Junts Pel Si, és com dèiem, de caixa o faixa. És de desconnexió amb Espanya i el seu Estat. És de construir un nou país, amb les coses d’abans aprofitables i amb les de nova fornada. És del Junt Pel Si, ho volen tot per fer de Catalunya la Dinamarca del Sud. Som els del Si els revolucionaris moderns, capaços de practicar la unitat per un objectiu inicial la independència de Catalunya, fer-ho democràticament, i fins i tot proposar com ha de ser en el futur Catalunya. Aquest bloc, el del “Junts Pel Si” és el de la independència. L’altre és el d’Espanya.
RSS Feed
