La proposta i discussió de la restitució, o de fer un Govern efectiu, tothom sap com acabat. Sense restitucions i amb un Govern autonòmic on la efectivitat és la que permet el jutge Llarena, el TC, La Guardia Civil, el govern del PSOE i el quart poder, l’Estat espanyol.
Tot plegat sembla que per uns i altres tot giri a l’entorn del diàleg i una pretesa negociació. Actituds que el PSOE abans de tenir el govern podia haver encetat i que no només no va fer, sinó que va recolzar al PP i Ciutadans per aplicar el 155.
Tenim persecució judicial i policial per la senzilla raó de que l’anterior fiscal general Maza va instar, i creiem per ordres directes del govern Rajoy, al suprem, incoar instrucció amb les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons públics, al antic Govern, a la mesa del Parlament, Alcaldes, Organitzacions i particulars. La fiscal actual, nomenada pel govern del PSOE, manté totes i cada una de les acusacions del anterior. D’això se’n diu rebaixar tensions i fomentar el dialeg.
Lamela va iniciar la instrucció empresonant a uns quants politics i Llarena, el seu substitut, que ara sabem il·legal, acaba la feina d’empresonar amb una instrucció que de moment a Alemanya, Suiza, Bèlgica i Escòcia consideren inapropiada.
De moment, tot i els reves que la justícia espanyola està reben de la Unió Europea (Franco al 75 va rebre peticions de clemència per no assassinar als tres membres del FRAP i els dos d’ETA, d’arreu del mon, inclòs el Vaticà i EEUU), Espanya, el govern, la seva fiscalia i el Suprem, no pensen afluixar amb la presó preventiva ni amb les acusacions. Exactament com quan la dictadura.
Tot pinta que el govern espanyol, el seu Estat, el quart poder, volen un escarment i venjança i tot indica que el judici serà una farsa. La baldufa ballarina, Iceta, ha llençat el missatge que certifica de com anirà el judici, en funció de si som bons minyons o no.
Be, tenim una reflexió ha fer-nos: podem en aquesta situació seure per dialogar, negociar qüestions autonòmiques i fer creure que el diàleg i les negociacions autonòmiques són el camí d’enteses mentrestant tenim presos, exiliats i tot l’aparell del Estat activat per l’escarment definitiu.
Diàleg, i tant. Quant?, doncs creiem que després que els presos politics siguin alliberats i els exiliats a casa. Reunions bilaterals autonòmiques amb presos i exiliats, és acceptar que els presos no ho són per la seva acció política. Reunions multilaterals amb la resta de CA, és acceptar un procés judicial que a Catalunya i fora d’Espanya, tothom ja sap que està viciat d’arrel i que serà una farsa.
“Cap diàleg és possible si no és sota la premissa del alliberament immediat dels presos politics i retorn dels exiliats”. Mentrestant no a tot.
Tota bilateralitat amb Espanya, amb presos i exiliats, suposa l’acceptació del marc mental espanyol de que en som una part i la tant pretesa desconnexió senzillament és un bluf. Sobre tot si pensem que els dies 6 i 7 de Setembre del 2017 varem iniciar el camí de la desconnexió i proclamació de la República catalana.
RSS Feed
