El futbol, "opi del poble", ahir va certificar, tot i que no legalment, que Catalunya no és Espanya. Ni el cap de l’Estat espanyol, descendent directe de Felip V, d’infausta memòria pels catalans i valencians, ni el president del govern espanyol Mariano Rajoy, van ser a la final. Per contra el President de la “futura República catalana” i actual de la Generalitat de Catalunya, acompanyat de dos Consellers i eren.
La victòria del Barça, amb estelades incloses, és premonitori. L’absència de les màximes autoritats espanyoles també. Una rua, que serà sens dubta transversal, tindrà un objectiu, celebrar els títols aconseguits i felicitar als jugadors per la temporada que ens han ofert.
Convertir el Barça amb la metàfora de que és més un club, té a veure amb la determinació històrica dels catalans em ser el que som, i amb mantenir-nos fidels a la voluntat de ser un poble, malgrat els temps de negror que ens ha tocat viure. Aquesta serà sens dubta l’expressió que catalans i no tant, de dretes o d’esquerres, avui faran país al carrer.
La idea guanyar, i guanyar-ho tot, ha empès a la direcció del Barça, a l’estaf tècnic, als jugadors, per conjurar-se. Sense fissures, sense personalismes, sense misèries i sobre tot amb un lideratge, Luis Enrique.
El 27 de Setembre del 2015, hauria de tenir la seva metàfora i no pot ser altra que República catalana si. Cal però fer històrica omplin les urnes de llibertat i de decisió. El 27 triem llibertat i el lideratge del darrer trajecte fins al cim i el necessitem fort i lliure de les servituds partidistes.
El 28 i amb la victòria, Catalunya hauria de fer la rua popular més històrica mai feta. Europa i el mon haurien de tenir la certesa que els catalans estem determinats a ser lliures i construir nou Estat i que si ens fan fora del club europeu, no serà perquè nosaltres ho volem. El 27 i en termes esportius és la nostra final. Final que juguem amb Espanya, nosaltres la volem jugar esportivament i pacíficament, ells de moment comencen a donar-la per perduda.
RSS Feed
