21 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
La llibertat d’expressió, ha de ser un baluard defensat pels demòcrates, fins i tot a compta de la vida. Sense la possibilitat d’expressar-nos amb llibertat, sense violència, el que és té no és un estat democràtic, és la entelèquia del que podria ser, però que no és.
El Cañas, diputat del Parlament, per la gracia d’uns catalans, practica la seva llibertat d’expressió, des de la més ignominiosa falta de respecte, proposant la mentida comparativa tal missatge subliminal per dir-nos als que volem la independència de Catalunya que som igual o pitjor que els nazis. Als unionistes, ve ha dir, quan siguem lliures, els tancarem en un “camp de concentració i desprès els cremarem”. Només un personatge ple d’odi i rancúnia pot dir i afirmar el que diu, sobre tot perquè menteix sabent-ho, perquè ell viu a Catalunya, i sap, que els catalans som respectuosos amb la discrepància, això si vehements en la defensa de les llibertats. Tot i perdre al 1714 a Barcelona ja ho varem demostrar.
Al Cañas, ell que defensa la unitat d’Espanya exactament com Franco, se li ha de recordar el que va suposar defensar aquesta unitat des de l’any 1936 al 1975. Per refrescar-li la memòria li aconsellem que llegeixi, l’Holocaust Espanyol amb el subtítol “Odi i extermini durant la Guerra Civil i després”, del escriptor Paul Preston. Franco als col·laboradors amb la República, pel sol fet de ser-ho, eren afusellats en un revolt de qualsevol carretera.
En una cosa si que te raó en Cañas, als col·laboracionistes, botiflers, unionistes, autonomistes i federalistes, quan siguem independents, difícilment estaran en la primera línea política del nou estat, segur que no caldrà prendre cap represàlia, les votacions democràtiques de la República Catalana, els faran fora. Ara be, el que si podem afirmar, i la historia ho demostra, és que tota aquesta gent viurà dins les mateixes llibertats i comoditats que qualsevol altra català, cosa que els catalans mai hem pogut fer sota la bota dels espanyols.
De moment dels independentistes, no ha sortit ni una sola veu amenaçadora cap els espanyols. És més fins i tot un gruix de catalans preguen perquè tot el que fem ho fem pactat i pacíficament amb l’estat espanyol. Per contra de l’altra bàndol, el del Sr. Cañas, només rebem amenaces i fets de tot tipus. Contra la llengua i el nostre model d’ensenyament, contra las senyeres, contra els ajuntaments, contra el Parlament de Catalunya, contra el nostre President, contra la nostra economia, contra tot allò que no sigui espanyol.
Segur que quan siguem lliures no recordarem als personatges com aquest, ni les seves insidies. De fet formaran part del més absolut oblit. Per construir un estat nou de trinca, ni ens fan falta ni els necessitem. Com diu en Toni Soler, el desfermador de la ràbia “canyista”; “Deixeu en pau al Jordi Cañas, jo en el seu lloc també estaria de mala llet”.
Ara però, insistim cal legislar per impedir que el nazisme i la seva banalització s’utilitzi com arma política, cal definitivament que estigui penada la seva utilització, per exemple com a Alemanya. Segur que caldrà fer-ho amb la nova justícia catalana. De moment amb la espanyola el més a prop a tal efecte és a l’aigüera.
RSS Feed
