Pepe Álvarez, i desprès de cinc mandats a la UGT de Catalunya, vol liderar la UGT espanyola. Faltaria més. Com fer-ho i que proposa per una UGT més moderna i de futur, és altra cantar.
En Pepe Alvarez, que va començar a la potent federació del metall de Catalunya i com secretari d’organització, va fer el salt a la secretaria general de la UGT de Catalunya substituint en Justo Domínguez de la federació de transports i diputat del PSC-PSOE en el seu moment. Una substitució que va comportar una “tímida catalanització” del sindicat, amb la sana intenció de fer possible un sindicat obert i plural. Per aquest afer va rebre un premi de la Fundació Lluis Carulla al 2003.
De fet el que va proposar, i ha fet al llarg del seu mandat, és acabar amb el domini insultant dels socialistes dins la UGT de Catalunya.
En Pepe Alvarez, que entén, que vol, que recolza, que defensa, qualsevol apartat que suposi més democràcia, no va tenir cap recança a l’hora de defensar les urnes i el dret a decidir. Amb tots els matisos que un vulgui.
Ara en Pepe Alvarez, vol liderar i pel que sembla construir una nova UGT espanyola. Comença però, amb no gaire bon peu. La UGT, sempre ha practicat un tipus d’organització més a prop de sistemes federals i confederals que dels que practiquen la unitat rabiosa i en Pepe, no sabem si per pur tacticisme, tothom sap que no és l’home del Cándido, comença a visualitzar i dir allò que tant afalaga als espanyols i desagrada als que pensen que una altra Península és possible.
Els candidats, ahir entrevistats a la TV espanyola, van aparèixer amb el llaçet de la senyera espanyola. Que ho fessin els seus adversaris és normal, ells són contraris a tot el que pugui anar en contra de la espanyolitat. En Pepe però va perdre una oportunitat, en podia dur penjades la de totes les nacionalitats i no ho va fer. Res de nou en l’horitzó.
Per acabar-ho d’adobar, i per primer cop en Pepe Alvarez, en unes declaracions fetes al digital Vilaweb.cat, ens diu que Ciutadans formen part del canvi. Sembla que Cándido ho va dir primer. No sabem si a la federació d’ensenyament de la UGT de Catalunya pensen el mateix.
En Pepe Álvarez vol guanyar i ser anomenat secretari general. Res a objectar, però si el preu que ha de pagar és amollar-se a l’esperit espanyol de sempre, catalans i treballadors haurem fet el negoci den Robert de les cabres i ates el paper que catalans insignes, com ara en Rossell president de la CEOE, fan a Madrid, potser que s’ho estalvií, perquè segur que no podrà evitar fiascos com el de la constructora, mal i fetes com el de les targetes Black, ERE’s i altres vaga-te-les, que van en el paquet per ser secretari general de la UGT d’Espanya, si el canvi de debò no és produeix.
No ni a prou en voler aprimar l’estructura del sindicat. No ni a prou en voler donar la veu als afiliats. No ni ha prou en voler convenis d’empresa. No ni a prou en proposar-se que la UGT sigui el primer sindicat. No ni a Prou amb un nou bonisme encunyat en propòsits de futur i paraules.
El sindicalisme del segle XXI o serà molt polític o no serà. La reivindicació salarial i d’altres minúcies corporatives, són ara mecanismes fallits, i de confrontació. Només un sindicalisme transversal, intransigent amb tot allò que rebaixi l’estat del benestar, i respectuós amb la democràcia, te futur.
No sabem si guanyarà Pepe Álvarez o l’aparell del sindicat encapçalat pel Cándido Méndez. Fer-ho però en contra del pensament de sempre, obert i respectuós amb tothom, és com per pensar-ho. La dignitat guanya batalles sempre, fins i tot a des temps.
RSS Feed
