Banca Catalana no va ser liquidada per la seva mala gestió, ho va ser perquè és deia Catalana. “Hemos de españolizar a los catalanes sin que se note”. De fet un poble cohesionat existeix si els elements condicionants existeixen. Llengua, historia, costums, símbols i maneres de ser determinen que un poble existeix. La seva insistència malgrat avatars no desitjats, també.
Els Decrets de Nova Planta, ideats pel Comte Duc d’Olivars i sancionats per Felip V, van ser premonitoris d’una nova època. Imposicions i diners eren el nou tàndem per subjugar pobles. A Catalunya en tenim experiència sobrada. Decrets que van imposar la liquidació de la llengua catalana i el que seria el primer espoli econòmic amb uns impostos que gravaven com a càstig sense cap obtenció social.
La liquidació del teixit econòmic que a Catalunya disposàvem, Caixes, és i forma part d’una operació a llarg termini per deixar clar que l’economia espanyola ha d’esdevenir la clau per liquidar qualsevol aspiració nacional dels catalans.
El sistema capitalista és basa amb el lliure mercat i que guanyi el millor. Espanya lluitadora contra el repartiment de la riquesa socialitzada, a l’hora liquidadora del lliure mercat. Ni capitalista ni socialitzadora. Espanya és propietat d’uns quants i prou.
Catalunya va esdevenir un espai on les Caixes eren part del motor econòmic que cuidava i feia possible apostes de futur.
Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis[1] i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb un caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis. És a dir, no reparteixen dividends entre uns accionistes que, d'altra banda, no tenen. A diferència dels bancs, no tenen el capital dividit en accions.
Les Caixes a Catalunya no nomes eren empreses, eren un dels suports econòmics més importants per invertir, crear i sobre tot per fer possible que els diners servissin per quelcom més que engruixar la butxaca d’alguns.
Sense Caixes, sense cap Bank català, Espanya, el seu Estat i les elits familiars dominadores, hauran aconseguit una bona victòria que suposarà un pas més per l’anorreament nacional i econòmic de Catalunya i mentrestant a casa nostra barallant-nos per les misèries autonomistes concedides graciosament.
RSS Feed
