Diuen que la política és l’art d’endreçar, convèncer, i exercir el poder general per intentar establir models i projectes socials encunyats per la ideologia practicada.
Gairebé ningú parla de la honorabilitat que suposa ser i actuar com polític. Segur que els mateixos que si dediquen, tenen responsabilitats per fer que la política i els politics, ara pateixin un desgast de credibilitat i com no d’honorabilitat.
Els temps on la paraula donada era llei, avui, més aviat és historia. Ara, amb prou feina, amb documents signats, filmats, amb hemeroteques i d’altres realitats tècniques, els politics in compleixen el seu discurs i n’estem segurs que fins i tot la seva paraula. Avui blanc, demà gris i passat negre. La vergonya no forma part dels valors de la majoria dels politics a Espanya, d’alguns de Catalunya també.
A Catalunya, va ser impensable que la resposta al TC espanyol desprès de la sentencia contra l’Estatut, la donessin els partits. ERC, desprès de fer uns tripartits amb Presidents unionistes inclosos, per si sols no podien. Com a molt el seu poder de convocatòria hagués arribat a uns quants milers i prou. CiU, impossible, el llastra d’UDC i el seu dirigent unionista, Duran i Lleida ho feia impossible. Les CUP, que dir, aquest són els que amb l’activitat “municipalista, els okupes i els antisistema”, mai ho van intentar.
La ANC i Òmnium, no tenien ni tenen, les servituds partidistes i d’aquí l’èxit espatarrant a les seves convocatòries, a més de practicar allò tant gran com la unitat que avui anomenem transversalitat i tenir unes dosis de credibilitat que segur manca a molts polítics.
ERC i Di Ll, que vol dir CDC i ERC, van decidir unes poques coses a banda d’anar separats, cosa que els va fer perdre segur uns quants escons.
ERC va decidir que hi anaven per constatar que Catalunya ha empès el full de ruta cap a la independència. Aprofitar l’escenari del Congrés espanyol per irradiar internacionalment la nostra lluita democràtica i pacifica i mostrar la intransigència espanyola n’era també objectiu cabdal.
Democràcia i Llibertat, fins i tot va anar un pel més enllà i, a més d’estar d’acord amb els objectius d’ERC, varen manifestar que la desconnexió de Catalunya amb Espanya s’hauria de començar a visualitzar.
Sembla, malgrat tot, que DiLl i ERC ho tenen clar. Sense referèndum ni SI, ni abstenció. El no és la resposta. Ara bé, el que ens costa d’entendre, és la participació en el si del Congrés espanyol, amb esmenes o propostes. Complint estrictament amb la presencia, segur que ni ha prou per justificar les remuneracions.
Alguns politics pensen que un govern del PSOE, amb l’ajut de Ciutadans i hipotèticament Podemos, ens pot anar millor. Poca memòria i massa anar amb el lliri a la ma.
Avui cal ser radicals preservant la memòria i els fets que s’han deriven. No cal fer una visual històrica del que ha fet Espanya amb Catalunya i els catalans. Només cal que recordem que ens va trepitjar la dignitat, qui ens va mentir, qui ens ha negat la democràcia i qui treballa per acabar amb l’Estat de les Autonomies. El PP i el PSOE.
A banda de “cepillados en comisión”, en sessió plenària del Congres, PP, PSOE i d’altres van dir no a una consulta demanada per tres diputats catalans, un de CiU, un d’ERC i un d’ICV. Els d'iniciativa sembla que ja ho han oblidat.
Però encara tenim més dades, les del govern espanyol del PP, utilitzant un Tribunal espanyol com inquisició i el silenci més absolut del PSOE. Qui calla atorga i els “socialistes”, són avui còmplices del maltracta que rebem d’Espanya.
De fet Pedro Sánchez no serà, segurament, investit per no acceptar un referèndum per Catalunya.
Va sen hora que els 17 diputats del Congrés espanyol i per la independència de Catalunya facin quelcom més que deixar entreveure que sense referèndum podem jugar al joc d’investir un president espanyol.
Ho tenim clar, de moment juguem amb les cartes marcades del autonomisme, però si a dia d’avui encara no sabem que les autonomies governades pel PP i pel PSOE no seran aliats del nostre procés, voldrà dir que som més burros del que ens pensem. Algú pot pensar que si ajudéssim al Pedro Sánchez en la investidura, s’acabarien els recursos al TC i la construcció de la seva nació, Il·lusos i pobres de nosaltres.
Complim el contracte amb els votants i utilitzem el 17 diputats per la nostra causa. Donarem valor a la política i als nostres politics. Practicar la desconnexió a Madrid, és a dia d’avui el millor missatge que podem donar els independentistes. Fer “componendes” a aquestes alçades només faria que el desànim pugui entrar i consolidar-se.
Per cert, si finalment el miracle que proposa Podemos, d’un Govern de progrés a la Valenciana, fos possible, caldria fer valer la nostra abstenció i de valent. Retirada de tots i cada un dels recursos del TC. Compliment dels pressupostos dels darrers 6 anys en l’apartat d’inversions. Pagament immediat del deute a la Generalitat. Derogació de la llei mordassa. Derogació de les competències extres del TC. Derogació del Pla Hidrològic de l’Ebre. Execució del Corredor del Mediterrani. Ens temem però que si Espanya finalment té govern serà el de concentració.
Volem construir un país amb millors valors, doncs comencem a complir la paraula i donem honorabilitat a la política i als politics.
RSS Feed
