Tot i que a Catalunya el nombro de funcionaris (9,3 % a Catalunya i una mitja del 13,9% a la resta d’Espanya), molts pensen que encara és podria reduir i que en cap cas afectaria la gestió i atenció a la ciutadania. Debat obert i mai tancat, donada la varietat institucional que tenim. Actualment a Catalunya hi ha uns 300.000 funcionaris, dels quals uns 200.000 depenen de la Generalitat i 100.000 d’altres institucions a Catalunya.
De fet cap partit proposa la reducció d’elements administratius i menys si s’ha les pot convertir amb estructures de poder i contrapoder. La Generalitat ha procurat fer una divisió administrativa territorialment equilibrada i d’acord al principi de cohesió social i de gestió. Tenim les comarques, municipis i vegueries. Les províncies, qualificació territorial, d’arrel castellana, imposada (Decret 30 de Novembre del 1833), per constatar la territorialitat i el seu control la teníem en desús i avui recuperada pel Govern espanyol “d’esquerres i progressista” com ho va fer Franco acabada la Guerra civil.
Actualment Catalunya s’organitza amb les següents institucions: El Govern, el Parlament, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries, les Diputacions, els Consells Comarcals(les Vegueries de moment al calaix), l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les tenim de control polític i administratiu i d’altres que són estrictament de gestió.
L’article 141 de la Constitució espanyola diu en el seu apartat 1.- La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia. L’apartat 2.- diu; El Govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu.
L’any 1968 una llei estableix el concepte d’àrea metropolitana amb poders que van més enllà de l’àrea administrativa marcant un territori d’actuació. El regim del 78 va establin conceptes metropolitans i s’estableixen inicialment tres entitats territorials. La Entitat Metropolità del Transport, la Entitat del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis. Sempre d’acord la Llei del 1968.
Que fan i que són dues institucions d’arrel castellana i franquista a Catalunya.
Perquè, desprès d’haver aprovat i legislat des de el Parlament de Catalunya un organització territorial pròpia, a dia d’avui, encara és mantinguin institucions que poden desenvolupar accions contraries emanades del Parlament i Govern.
Quan s’han de construir o mantenir, institucions al marge del control del legislatiu, amb funcions de gestió, que pot desenvolupar la Administració de la Generalitat i amb el control directe del Parlament, només vol dir, que no s’està a favor de la eficiència i si de la burocràcia. Aquesta situació a més deriva amb un sobre dimensionat institucional, funcionarial, i de duplicitats de funcions.
Desprès de les darreres eleccions municipals amb la constitució del govern de la Diputació de Barcelona, hem pogut comprovar, les baralles i desavinences entre ER i JxCat. Cap per fer Govern desprès de les del 21D 2017. Quedava clar. És tractava de controlar una institució amb un pressupost de més de 950 milions d’euros i una plataforma per col·locar amics i saludats. També diuen que gastaran uns 3.000 milions d’euros per connectar amb les persones, la eficiència, la sostenibilitat i la tecnologia. El que no diuen és que la Diputació recapta la majoria dels impostos dels Ajuntaments que la composen, 311. Ingressos que generen acords bancàries, repartiments a la carta i la capacitat impositiva amb tributs municipals.
Qui controla la Diputació de Barcelona o altra. Cal començar dient que la seva representació no és directa. El seu Govern és el resultat d’unes eleccions municipals, l’obtenció del nombro de regidors i l’aplicació de la llei d’Hoont aplicada als vots obtinguts per cada grup polític.
Mateixos regidors al Municipi i mateixos regidors, reconvertits en diputats, controlen i gestionen la Diputació. Per cert els regidors, diputats de la Diputació poden triar entre cobrar com regidor del Ajuntament o de la Diputació, més dietes i actes presencials que són compatibles amb un sou públic.
Actualment la Diputació de Barcelona el 23 de juliol va aprovar, acord 88/19 i modificat al plenari 126/19 del 31 d’octubre la següent distribució de govern:
Presidenta, Nuria Martin, PSOE i Alcaldessa d’Hospitalet.
Diputat adjunt a Presidència, Pilar Diaz, PSOE i Alcaldessa d’Esplugues Ll.
Diputat per politiques de participació, ODS, Nuria Parlón, PSOE i alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet.
President de R.H. Hisenda i serveis interns, Carles Ruiz, PSOE i Alcalde de Viladecans.
Diputat adjunt a R.H. Ruben Guijarro, PSOE i regidor per Badalona.
Diputat de serveis interns, Oscar Sierra, PSOE i alcalde de la Llagosta.
President àrea innovació, governs locals i cohesió territorial, Josep Arimany, JxCat i regidor de Vic.
President àrea infraestructures i espais naturals, Pere Pons, JxCat i alcalde de Subirats.
Diputat delegat, mobilitat, espais naturals i prevenció d’incendis forestals, Josep Tarin, JxCat i alcalde de Talamanca.
President àrea acció climàtica, Xesco Gomar, PSOE i regidor de Mataró.
Area comerç i turisme, compartit per Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès, Juan Luis Ruiz, regidor de Vilanova i Geltrú, i Oscar Sierra alcalde de la Llagosta. Tots del PSOE.
Diputat de cultura, J. Carles Garcia, JxCat, i alcalde de Tordera.
Area de educació, esport i joventut, compartit per Alfredo Vega, regidor de Tarrassa, David Escude, regidor de BCN, i Javier Silva, alcalde de Polinyà.
No cal ser un expert amb tot allò que te a veure amb la gestió publica i adonar-se que la duplicitat està servida. La Generalitat te competències amb sanitat, ensenyament, cultura, ordenació territorial, joventut, esports. De fet dues institucions amb una bona part de coincidència i objectius que l’únic que ens mostra és que una de les dues sobra.
Cal afegir que l’aportació econòmica que l’Estat espanyol fa a les Diputacions no estan subjectes al control de la Hisenda espanyola, ni de la Generalitat. Fet que suposa que el control de les despeses és fan internament i el seu repartiment pot ser clientelar.
El govern espanyol a repartit material, morrions, a la Generalitat i a la Diputació, no sabem exactament les quanties, però si que queda pales que Madrid dona la mateixa importància al Govern de la Generalitat que a una Diputació.
Respecte al AMB, mes ho menys passa el mateix que a la Diputació. Els seus objectius són el tractament sobre el territori, habitatge, ecologia, mobilitat i desenvolupant econòmic i social. Igual és que la Generalitat aquests temes no els toca.
La AMB fins i tot disposa d’un Consell Metropolita, Presidències, Vicepresidències, Junta de Govern, grups politics, consell d’alcaldes i una Comissió especial de comptes. Tots els càrrecs com a la Diputació estan coberts per Alcaldes i regidors.
Certament s’evidencia que els nostres Politics són uns cracs. Poden dirigir un ajuntament i al hora altres institucions.
Sabem don venen les Diputacions. Sabem qui va instaurar l’Àrea Metropolitana i també sabem que són institucions que s’utilitzen com menjadora, per afavorir i crear clienteles i sobre tot per instituir-se com a contrapoder si no hi ha coincidència ideològica.
Resumin, si volem construir un país, on la burocràcia i les institucions no serveixen com contrapoders, seria bo començar i pensar com les anul·lem i com donem més vida als nostres consells Comarcals deixant clar que el poder polític i legislatiu el tenim al Govern executiu de la Generalitat i al Parlament. El judicial de moment està en mans dels espanyols.
Totes les dades han estat sostretes de: la Web de la Diputació. De la de Vegueries 31/2010. Web AMB.
RSS Feed
