ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL CONTRAPODER POLÍTIC ORGANITZAT A CATALUNYA

4/5/2020

0 Comments

 
Picture

Tot i que a Catalunya el nombro de funcionaris (9,3 % a Catalunya i una mitja del 13,9% a la resta d’Espanya), molts pensen que encara és podria reduir i que en cap cas afectaria la gestió i atenció a la ciutadania. Debat obert i mai tancat, donada la varietat institucional que tenim. Actualment a Catalunya hi ha uns 300.000 funcionaris, dels quals uns 200.000 depenen de la Generalitat i 100.000 d’altres institucions a Catalunya.

De fet cap partit proposa la reducció d’elements administratius i menys si s’ha les pot convertir amb estructures de poder i contrapoder. La Generalitat ha procurat fer una divisió administrativa territorialment equilibrada i d’acord al principi de cohesió social i de gestió. Tenim les comarques, municipis i vegueries. Les províncies, qualificació territorial, d’arrel castellana, imposada (Decret 30 de Novembre del 1833), per constatar la territorialitat i el seu control la teníem en desús i avui recuperada pel Govern espanyol “d’esquerres i progressista” com ho va fer Franco acabada la Guerra civil.  

Actualment Catalunya s’organitza amb les següents institucions: El Govern, el Parlament, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries, les Diputacions, els Consells Comarcals(les Vegueries de moment al calaix), l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les tenim de control polític i administratiu i d’altres que són estrictament de gestió.

L’article 141 de la Constitució espanyola diu en el seu apartat 1.- La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia. L’apartat 2.- diu; El Govern i l’administració autònoma de les províncies seran encomanats a diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu.

L’any 1968 una llei estableix el concepte d’àrea metropolitana amb poders que van més enllà de l’àrea administrativa marcant un territori d’actuació. El regim del 78 va establin conceptes metropolitans i s’estableixen inicialment tres entitats territorials. La Entitat Metropolità del Transport, la Entitat del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis. Sempre d’acord la Llei del 1968.

Que fan i que són dues institucions d’arrel castellana i franquista a Catalunya.

Perquè, desprès d’haver aprovat i legislat des de el Parlament de Catalunya un organització territorial pròpia, a dia d’avui, encara és mantinguin institucions que poden desenvolupar accions contraries emanades del Parlament i Govern.

Quan s’han de construir o mantenir, institucions al marge del control del legislatiu, amb funcions de gestió, que pot desenvolupar la Administració de la Generalitat i amb el control directe del Parlament, només vol dir, que no s’està a favor de la eficiència i si de la burocràcia. Aquesta situació a més deriva amb un sobre dimensionat institucional, funcionarial, i de duplicitats de funcions.

Desprès de les darreres eleccions municipals amb la constitució del govern de la Diputació de Barcelona, hem pogut comprovar, les baralles i desavinences entre ER i JxCat. Cap per fer Govern desprès de les del 21D 2017. Quedava clar. És tractava de controlar una institució amb un pressupost de més de 950 milions d’euros i una plataforma per col·locar amics i saludats. També diuen que gastaran uns 3.000 milions d’euros per connectar amb les persones, la eficiència, la sostenibilitat i la tecnologia. El que no diuen és que la Diputació recapta la majoria dels impostos dels Ajuntaments que la composen, 311. Ingressos que generen acords bancàries, repartiments a la carta i la capacitat impositiva amb tributs municipals.

Qui controla la Diputació de Barcelona o altra. Cal començar dient que la seva representació no és directa. El seu Govern és el resultat d’unes eleccions municipals, l’obtenció del nombro de regidors i l’aplicació de la llei d’Hoont aplicada als vots obtinguts per cada grup polític.

Mateixos regidors al Municipi i mateixos regidors, reconvertits en diputats, controlen i gestionen la Diputació. Per cert els regidors, diputats de la Diputació poden triar entre cobrar com regidor del Ajuntament o de la Diputació, més dietes i actes presencials que són compatibles amb un sou públic.

Actualment la Diputació de Barcelona el 23 de juliol va aprovar, acord 88/19 i modificat al plenari 126/19 del 31 d’octubre la següent distribució de govern:
Presidenta, Nuria Martin, PSOE i Alcaldessa d’Hospitalet.
Diputat adjunt a Presidència, Pilar Diaz, PSOE i Alcaldessa d’Esplugues Ll.
Diputat per politiques de participació, ODS, Nuria Parlón, PSOE i alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet.
President de R.H. Hisenda i serveis interns, Carles Ruiz, PSOE i Alcalde de Viladecans.
Diputat adjunt a R.H. Ruben Guijarro, PSOE i regidor per Badalona.
Diputat de serveis interns, Oscar Sierra, PSOE i alcalde de la Llagosta.
President àrea innovació, governs locals i cohesió territorial, Josep Arimany, JxCat i regidor de Vic.
President àrea infraestructures i espais naturals, Pere Pons, JxCat i alcalde de Subirats.
Diputat delegat, mobilitat, espais naturals i prevenció d’incendis forestals, Josep Tarin, JxCat i alcalde de Talamanca.
President àrea acció climàtica, Xesco Gomar, PSOE i regidor de Mataró.
Area comerç i turisme, compartit per Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès, Juan Luis Ruiz, regidor de Vilanova i Geltrú, i Oscar Sierra alcalde de la Llagosta. Tots del PSOE.
Diputat de cultura, J. Carles Garcia, JxCat, i alcalde de Tordera.
Area de educació, esport i joventut, compartit per Alfredo Vega, regidor de Tarrassa, David Escude, regidor de BCN, i Javier Silva, alcalde de Polinyà.

No cal ser un expert amb tot allò que te a veure amb la gestió publica i adonar-se que la duplicitat està servida. La Generalitat te competències amb sanitat, ensenyament, cultura, ordenació territorial, joventut, esports. De fet dues institucions amb una bona part de coincidència i objectius que l’únic que ens mostra és que una de les dues sobra.

Cal afegir que l’aportació econòmica que l’Estat espanyol fa a les Diputacions no estan subjectes al control de la Hisenda espanyola, ni de la Generalitat. Fet que suposa que el control de les despeses és fan internament i el seu repartiment pot ser clientelar.

El govern espanyol a repartit material, morrions, a la Generalitat i a la Diputació, no sabem exactament les quanties, però si que queda pales que Madrid dona la mateixa importància al Govern de la Generalitat que a una Diputació.

Respecte al AMB, mes ho menys passa el mateix que a la Diputació. Els seus objectius són el tractament sobre el territori, habitatge, ecologia, mobilitat i desenvolupant econòmic i social. Igual és que la Generalitat aquests temes no els toca.

La AMB fins i tot disposa d’un Consell Metropolita, Presidències, Vicepresidències, Junta de Govern, grups politics, consell d’alcaldes i una Comissió especial de comptes. Tots els càrrecs com a la Diputació estan coberts per Alcaldes i regidors.

Certament s’evidencia que els nostres  Politics són uns cracs. Poden dirigir un ajuntament i al hora altres institucions.

Sabem don venen les Diputacions. Sabem qui va instaurar l’Àrea Metropolitana i també sabem que són institucions que s’utilitzen com menjadora, per afavorir i crear clienteles i sobre tot per instituir-se com a contrapoder si no hi ha coincidència ideològica.

Resumin, si volem construir un país, on la burocràcia i les institucions no serveixen com contrapoders, seria bo començar i pensar com les anul·lem i com donem més vida als nostres consells Comarcals deixant clar que el poder polític i legislatiu el tenim al Govern executiu de la Generalitat i al Parlament. El judicial de moment està en mans dels espanyols.
​
Totes les dades han estat sostretes de: la Web de la Diputació. De la de Vegueries 31/2010. Web AMB.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.