 |  |  |  |
Èxit esclatant de totes les vies catalanes per la independència fetes a l’estranger.
Els que són espanyols, com deia Cànoves del Castillo, perquè no poden ser altra cosa, no ho han entès o si.
Els catalans reclamem el dret a decidir per decidir com volem construir el nostre futur. No volem que res que afecti als aspectes interns de Catalunya és decideixi a Madrid. Tant senzill com això.
Fer-ho possible suposa trencar 3 segles de centralisme jacobí espanyol, però a diferencia del seu manteniment, sempre amb violència, nosaltres ho volem fer democràticament i pacíficament.
Negar el dret al vot perquè una llei o impedeix, és negar la essència de la democràcia. Existeix la democràcia perquè tot és pot posar en dubta i tot s’ha de poder parlar i votar. Negar-ho, només és pot fer des de posicions intolerants i per defensar interessos espuris.
Pels espanyols que no poden ser altra cosa, a la Península Iberica només existeix un poble, “l’espanyol”. Castellans, catalans, gallecs i bascos, ni tenen drets ni existeixen. Aquesta és la seva dèria, convertir-nos en espanyols una nova identitat i la nostra és no deixar de ser el que som. Són posicions antagòniques. De fet, els espanyols que no poden ser altra cosa, han esmerçat quantitats d’esforços per espanyolitzar-nos. Als catalans no ens ha calgut, la gent ha vingut, s’han instal·lat i han trobat un nou espai on fer casa i vida nova i sobre tot sense cap imposició.
Aquest és el debat, que espanyols que no volen ser altra cosa, ens neguen. Tenim els ciutadans el dret a votar tot o no ? Ells diuen que tenim uns drets, però no tots. Si aquest dret pressuposa trencar l’ordenament legal espanyol, aleshores aquest dret desapareix. És pur maniqueisme. Tenim el dret a votar, però sobre les qüestions que jo vulgui, és la màxima dels espanyols. Els espanyols sempre han volgut construir la seva Espanya, castellana i només amb espanyols, i ho entenem, però no calen més enganys. La supervivència d’Espanya com concepte nacional, depèn de la desaparició d’altres realitats nacionals. Això en temps passats se’n deia imperialisme. Imperialisme vol dir subjugació, imposició i manca de democràcia.
Els catalans, sotmesos per la força de les armes, en cap cas mai pel convenciment, hem decidit que volem decidir. El dret a decidir és d’una potencia democràtica equiparable al moviment antiesclavista dels EEUU. Cap estat, inclòs l’espanyol, podrà aquest cop aturar-nos. Tenim la raó, tenim la forca d’un poble i tenim la voluntat per aconseguir-ho. Fer-ho amb un referendum o amb unes eleccions és el de menys, el que compta és que volem decidir democràticament i els espanyols que no poden ser altra cosa, per molt que pretenguin impedir-ho, aquest cop no se’n sortiran.
la llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar. Joan Salvat Papasseit
Els catalans reclamem el dret a decidir per decidir com volem construir el nostre futur. No volem que res que afecti als aspectes interns de Catalunya és decideixi a Madrid. Tant senzill com això.
Fer-ho possible suposa trencar 3 segles de centralisme jacobí espanyol, però a diferencia del seu manteniment, sempre amb violència, nosaltres ho volem fer democràticament i pacíficament.
Negar el dret al vot perquè una llei o impedeix, és negar la essència de la democràcia. Existeix la democràcia perquè tot és pot posar en dubta i tot s’ha de poder parlar i votar. Negar-ho, només és pot fer des de posicions intolerants i per defensar interessos espuris.
Pels espanyols que no poden ser altra cosa, a la Península Iberica només existeix un poble, “l’espanyol”. Castellans, catalans, gallecs i bascos, ni tenen drets ni existeixen. Aquesta és la seva dèria, convertir-nos en espanyols una nova identitat i la nostra és no deixar de ser el que som. Són posicions antagòniques. De fet, els espanyols que no poden ser altra cosa, han esmerçat quantitats d’esforços per espanyolitzar-nos. Als catalans no ens ha calgut, la gent ha vingut, s’han instal·lat i han trobat un nou espai on fer casa i vida nova i sobre tot sense cap imposició.
Aquest és el debat, que espanyols que no volen ser altra cosa, ens neguen. Tenim els ciutadans el dret a votar tot o no ? Ells diuen que tenim uns drets, però no tots. Si aquest dret pressuposa trencar l’ordenament legal espanyol, aleshores aquest dret desapareix. És pur maniqueisme. Tenim el dret a votar, però sobre les qüestions que jo vulgui, és la màxima dels espanyols. Els espanyols sempre han volgut construir la seva Espanya, castellana i només amb espanyols, i ho entenem, però no calen més enganys. La supervivència d’Espanya com concepte nacional, depèn de la desaparició d’altres realitats nacionals. Això en temps passats se’n deia imperialisme. Imperialisme vol dir subjugació, imposició i manca de democràcia.
Els catalans, sotmesos per la força de les armes, en cap cas mai pel convenciment, hem decidit que volem decidir. El dret a decidir és d’una potencia democràtica equiparable al moviment antiesclavista dels EEUU. Cap estat, inclòs l’espanyol, podrà aquest cop aturar-nos. Tenim la raó, tenim la forca d’un poble i tenim la voluntat per aconseguir-ho. Fer-ho amb un referendum o amb unes eleccions és el de menys, el que compta és que volem decidir democràticament i els espanyols que no poden ser altra cosa, per molt que pretenguin impedir-ho, aquest cop no se’n sortiran.
la llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar. Joan Salvat Papasseit
RSS Feed
