No falla, el front espanyol i unionista, han tornat ha carregar de valent contra tot allò relacionat amb el dret a decidir. Ara ha rebut el Consell Assessor i el seu informe. Tant s’ha val el seu contingut, el rigor tècnic que se’n desprèn i que en cap cas te posicionament polític. El Consell Assessor, anomenat legalment pel President de la Generalitat Artur Mas, ha rebut de valent, amb critiques que ratllen la ignomínia i el fàstic.
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, ha parlat; “aquest govern compleix i fa complir la constitució i les lleis”. El personatge que més odi experimenta contra els catalans, el Cañas de ciutadans, és, bàsicament un ignorant, un demagògic, un farsant i un mentider. Ara s’empesca que les “eleccions plebiscitàries que preveu el Consell Assessor” , són com las que van fer possible la pujada al poder de Hitler, reblant el clau dient que fer unes eleccions és antidemocràtic. El cercle és tanca amb el Lucena dels “socialistes”. Ell, encara no deu haver llegit tot l’informe i s’ha quedat amb el punt que cal desmuntar, eleccions plebiscitàries i declaració de independència, i carrega tota la seva artilleria per desprestigiar a partir d’aquest concepte el gruix de l’informe, això si, obviant la seriositat i el rigor de l’informe en el seu conjunt.
El front espanyol unionista, han respost de forma unànime i gairebé amb els mateixos arguments contra un informe que te la pretensió única de trobar les vies legals i pactades si és possible per tal de que els catalans puguem votar. PP, PSOE i els nous lerrouxistes de Ciutadans, van consolidant dia a dia el seu front. Només cal esperar que és comportin com demòcrates quan tinguem la data del referendum i la pregunta. Serà interessant veure com el front fa la seva campanya i com expliquen els beneficis de continuar formant part d’un estat que ens insulta, ens espolia, i ens ofega econòmicament.
Armar-nos de raons és bo, tenir arguments i tenir projecte, és excel·lent, però esperar a tenir-ho tot lligat, és impossible. Rearmar moralment als aturats amb possibilitats de fer politiques actives contra l’atur, acabar amb les retallades imposades, començar a invertir amb les nostres infraestructures tant necessàries per ser competitius, fer de l’Aeroport de Barcelona Hub internacional, tenir tots els nostres recursos al nostre abast, comença ha ser imperatiu.
Ara l’estat ja sap que anem en serio i farà l’impossible per impedir la nostra emancipació. Trigar més del necessari, ara només ens produiria angoixa. El 2014 ha de ser l’any el nostre, el que s’ha de fondre amb la derrota del 1714 i convertir-lo amb el de la Victoria. 300 anys són suficients, ens ho hem guanyat i ara si que toca.
El qui demana amb tiumidesa s'exposa que li neguen el que demana sense convicció. Robespierre
RSS Feed
