Tota opció organitzada, política i estratègicament, sempre necessitarà “el líder”. Fins i tot els moviments assemblearis.
ER ha premut el boto per a noves eleccions. Seran el 12 de maig. Les especulacions del perquè ara i no quan és van quedar sols per governar, son variades i segur que tothom les encerta.
La que potser més s’ajusta, és l’estratègia per impedir que noves alternatives és puguin presentar. Fins i tot impedir que el President Puigdemont pugui ser elegible.
La bona noticia és que Junts, el partit, ha decidit que Carles Puigdemont serà el seu candidat, però deixant clar que Puigdemont tindrà màniga ample per com fer-ho i amb qui.
Aquest punt de partida, que no és menor, ens agrada i molt. Si Puigdemont, amb els seus, que no ha parat de treballar per la unitat independentista, ara tindrà una excel·lent oportunitat per demostrar-ho.
Lluis Llach ho va deixar clar sense independència, la revolució social és impossible. Puigdemont també va dir, sense unitat mai tindrem la independència. Una unitat que ha de ser per imperatiu, transversal. Els catalans d’esquerres i dretes a una.
Ara be, el que no podrà fer el MHP Puigdemont, és presentar-se sense dir perquè fer i quan. Si el que és pretén és proposar una negociació indefinida amb els espanyols, per fer això ja existeix ER.
Sis anys d’exili no son poca broma. Som dels que creiem, malgrat decisions inexplicables, que han deixat clar que tenim lideratge. Un lideratge que potser entoma la darrera actuació, i si l’exili, decisió estratègica, i política, és va entomar assumint totes les conseqüències, ara Puigdemont ens ha de dir que va a per totes i com fer-ho. Confiem que així sigui. Aquest cop ens hi juguem molt.