Si guanyes el NO, tot i pel que sembla força improbable, Espanya i d’acord els seus designis: Catalunya continuarà sense el reconeixement de que som una Nació, de que no tinguem blindatge competencial, de que les infraestructures les decidirà Madrid, de que l’Aeroport i Ports seran de l’Estat, de que haurem d’esperar a acollir refugiats politics quan ho decideixi Madrid, de que el corredor del Mediterrani no és prioritari al central, de que l’única llengua oficial a Catalunya a de ser el castellà, de que un TC sempre valdrà més que els vots dels catalans, de que tindrem un finançament on s’aplica la solidaritat forçosa reconvertida en trens d’Alta velocitat, aeroports sense avions i PER’s vitalicis, de que en cap cas mai serem subjecte polític amb el dret inalienable a la autodeterminació de qualsevol poble, de que no puguem fer politiques actives de treball, de que no puguem aturar els desnonaments per culpa de la legislació espanyola, de que se’ns prohibeixi ajudar als que pateixen la pobresa energètica, de que no puguem redistribuir els nostres impostos amb equitat i justícia, de que no tinguem una justícia lliure del poder polític, de que en cap cas mai puguem incidir amb el repartiment pressupostari de l’Estat espanyol, de que no puguem fer absolutament res quan el Govern espanyol i els seu Estat és passen pel folre les sentencies del TC, de que quan els mitjans espanyols ens tractin de feixistes el govern espanyol i la seva fiscalia calli, de que Espanya premi als franquistes i condemni als demòcrates, de que governi qui governi a Madrid, Catalunya sempre és tractada com una colònia, amb gracioses concessions com correspon a un Estat monàrquic.
Per tot això i un cabàs més, Espanya i des de la sentencia del TC contra l’Estatut al 2006, no només no ens ha escoltat, sinó que ha posat en marxa l’estratègia més diabòlica i miserable que és pot fer a tot un poble. Estratègia que per cert pateixen tots els que viuen i treballen a Catalunya. L’estratègia del no res, amanit amb dosis difamatòries, por i amenaces, que conculquen llibertats i les essències més intimes de la democràcia. Com diu Eduardo Reyes president de Sumate, “Espanya no canviarà. Ha estat sempre conqueridora”
Espanya ho ha entès perfectament. Catalunya i una majoria potencial de catalans han dit prou. El 27 és el final d’una partida i el 28 l’iniciï de la darrera. De fet ho han entès tant, que han posat tota la carn a la graella. Han fet tard i la seva prepotència ara se’ls hi ha girat en contra. Veure com el PP, PSOE, Podemos, Iniciativa, Ciutadans i el que queda d’Unió només utilitzen dos arguments, el de la por i la desqualificació, i això ho diu tot.
Espanya ens vol derrotats i de genolls i tot sembla indicar que aquest cop els catalans han dit com al 1714 que no, però amb la gran diferencia que aquest cop podem ser els guanyadors de la partida, sobre tot perquè els catalans creiem fermament amb la democràcia i Espanya i els seus unionistes amb la seva llei.
RSS Feed
