
En Pere Navarro és queixa amb vehemència. Els socialistes “catalans” pateixen una operació de desprestigi. I és queda tant ample. Segons diu és per un tema de banderes.
No serem nosaltres els que fem afirmacions sense fonaments i arguments, però el que no hauria de fer el Sr. Pere Navarro com primer secretari dels socialistes de Catalunya, és traslladar la seva deriva i els seus pufs a la ciutadania.
Si el seu grup parlamentari al Congrés que és el del PSOE vota una cosa i els que són del PSC integrats, voten altra cosa, és convindrà que aquesta disfunció no és culpa dels ciutadans.
Si el seu grup parlamentari al Parlament de Catalunya, en una votació com la de la declaració de sobirania, produeix l’espectacle de que uns voten no, d’altres s’abstenen, d'altres no voten i d’altres surten de l’hemicicle, també podem afirmar que no és pas un problema que imposi la ciutadania.
Si proliferen les desercions, la més sonada la de l’Ernest Maragall, i la formació continua esdevenint un mar de corrents d’opinió per par part de militants importants i de base, segur que tampoc és problema dels ciutadans.
Si la direcció del socialistes, ara ja si, en podem parlar i referir-nos als socialistes espanyols, destitueixen a la primera secretaria del partit i de Cambrils Anna Pelaez, per haver plantat cara al secretari de política general Antoni Balmón, podem afirmar que segur que més aviat és correspon als nous mètodes que està instal·lant la nova direcció del partit, que no pas a una guerra de banderes.
Conspirar (mètode 3), anar contra un poble que vol votar amb el pírric argument d’una legalitat imposada al 1978, no denunciar l’espoli a que esta sotmesa Catalunya, no denunciar l’ofegament econòmic que pateixen els catalans gracies als incompliments sistemàtics d’un estat que només ens vol espanyols, no oferir cap proposta engrescadora per tal de que els catalans ens ho repenséssim, entestar-se amb una tercera via que fins i tot rebutgen els seus, tot això és el que fan i diuen i ho diuen lliurement i amb coneixement de causa.
El Sr. Navarro i els seus defensen Espanya amb Catalunya inclosa i tenen tot el dret a fer-ho, però no traslladeu els vostres conflictes interns a la ciutadania. El vostre problema avui, és que la ciutadania lentament i inexorablement os va abandonant. Vosaltres voleu més Espanya i els catalans ara volen ser lliures i decidir-ho tot. Ara vosaltres cal que trobeu el vostre Nord i tot sembla indicar que és fora de Catalunya.