 |  |  |  |
Ser monàrquic i propietari de l’entramat d’empreses de comunicació més important de Catalunya, dona un plus d’incidència social per sobre de la resta. El grup Godó, amb Carlos Godó, Grande de España i defensor del regim franquista i de la monarquia, com propietari, defensà la transició i l’estat de les autonomies pel fet simple de que les éssencies estaben garantides. Ara la tercera via i la construcció definitiva d’una España ideologia i mara de tots els nacionalismes n’és el seu “leiv motiv” modern.
Substituir al José Antich just quan el President Artur Mas comunica la data i la pregunta, ni és casual ni pretén passat desapercebut. Cal fer de la Vanguardia i de la resta de mitjans dependents del grup, la vanguardia per desmuntar el sobiranisme i fer que l’unionisme i el nacionalisme espanyol triomfi.
La Vanguardia espanyola amb el nou director Marius Carol, defensor on ni hagin, de la unitat espanyola ha entomat el nou curs amb ma ferma. Una enquesta cuinada i que de repent insinua una davallada del independentisme, ha esta la seva entrada al diari. Cal destacar la Tv, 8TV, conduit per en Cunit, el tàndem hipocràtic, amb tertulians ambaixadors de la bona nova espanyola, que ara si, i sense subterfugis treballen per estroncar el procés democràtic del dret a decidir.
En Marius, sembla de vegades un catalanista, defensor dels interessos dels catalans, però aviat se li descobreix el seu doble joc; “La independència ens farà fora d’Europa. No és segur que continuem amb l’euro com moneda, les aventures ni convenen ni ens faran que sortim del forat on som. Sols, no podrem pagar el deute”. Introduir matisos, però amb unes bones dosis de por i de preocupació són la estratègia de La Vanguardia.
Els botiflers i els quintacolumnistes, sempre han destacat, o be per trair, o be per vendre’ns. Podríem pensar que potser ens equivoquem, i que fins i tot som injustos amb en Marius, però el fet que defensi que Catalunya ha de ser part d’Espanya, d’aquesta Espanya corrupta, amb unes castes i elits dominadores de totes les institucions de l’estat, ens aboca i ens confirma el que ell tot solet visualitza; “És l’assalariat d’un estat que vol anorrear Catalunya i als catalans”.
No cridarem a fer boicot a La Vanguardia, els periodistes que hi treballen s’han de guanyar la vida. El que denunciem és que ara de forma descarada aquest diari busca el fracàs al dret a decidir dels catalans. Per tant comença ha ser hora de que tothom prengui les decisions que creguin oportunes, la Generalitat amb el repartiment de les subvencions també.
T'adones, company, que hem de sortir al carrer, junts, tots, com més millor si no volem perdre-ho tot, t'adones amic. Raimon
RSS Feed
