L’energia ni és crea ni és destrueix simplement és transforma. Soflama física tant certa com que naixem, vivim i morim.
La dreta espanyola, tota, representada pel PP, i l’esquerra espanyola, tota representada pel PSOE, són a prop d’acabar el seu cicle vital. Calen doncs les transformacions adients, adequades i que semblin revolucionaries per tal de confirmar que el sistema no perilla ni perillarà.
En el mon dels interessos econòmics i politics, mai el que passa és perquè ha de passar “llei de Murphy”, sinó perquè gairebé tot està planificat. El que no ho està, si més no arreu, és el control total de la ciutadania, sortosament.
El Pablo Iglesias, ara ja secretari general de “Podemos”, i l’Ada Colau durant forca temps directora del moviment PAH i ara reconvertida en dirigent política de “Guanyem”, plataforma per fer el salt a les properes municipals, són el prototip per transformar la realitat actual a l’estat espanyol per una de nova. La pretensió però, és fer-ho, pel que ja anem escoltant i llegint, sense que les essències pàtries de la Espanya una, no trontollin.
Que la Sexta TV, fos qui apadrines al Pablo Iglesias, ni és casual, ni és un tema de xer ni guanys econòmics, senzillament és la previsió al canvi que l’estatu quo necessita perquè tot sembli que canvia i que res substancial ho faci.
L’amo de la Sexta, i del potent grup editorial Planeta Jose M. Lara, personatge espanyol i antiindependentista, mai ha negat les seves preferències, fins i tot va dir que si algun dia Catalunya era independent, ell i les seves empreses marxarien de Catalunya, és el fadrí i potenciador directe del Pablo.
Els nous vinguts a la política, poc a poc van oferint-nos la seva nova i per tres vegades ens han explicat com ho veuen; Si al dret a decidir ara, si governessin qui lo sa. No a la independència de Catalunya. No a unes eleccions plebiscitàries. Els seus arguments són tant simples com reiteratius i a l’hora compartits amb els espanyols de sempre: “Ara el que cal és decidir sobre la economia i la qüestió territorial”, això si sempre en termes espanyols”. Primer cal resoldre l’eix social i desprès ja en parlarem del que calgui. La mateixa cantarella feta ara per espanyols pretesament regeracionistes al caire del 15 M, amb dosis populistes ajustades al dret constitucional espanyol.
Alguns espanyols volen reformar la seva nació i fins i tot regenerar la vida social i política i ens ho podríem creure, si comencessin ha respectar-nos i entomar que ha de ser el poble català que decideixi el seu futur. Mentrestant la seva pretensió sigui la que ara manifesten, ni ens els creurem ni els deixarem de combatre com uns elements més del unionisme tronat espanyol. De fet a dia d’avui només disposen d’una diferencia als actuals; que de moment no estan “pringats”.
RSS Feed
