Si el resultat del 27 hagués donat un diputat més a Junts pel Si, el paper de les CUP hagués estat irrellevant en tot allò que té a veure amb la composició del Govern de concentració i transitori per 18 mesos. És indubtable que el procés constituent fa indispensable un Govern de Concentració i transversal i les CUP no haurien de defugir ser-hi. Ningú entendria que en el darrer tram cap a la independència, és quedessin en mers espectadors. El moll de l’os no passa per la presidència de la Generalitat, és resumeix a fer triomfar allò que volen els catalans, la independència.
Si a les CUP, fan el que toca, implicar-se, voldrà dir que són part activa del procés i que seran part activa amb CDC, ERC, ANC, Òmnium, Demòcrates per Catalunya, Reagrupament, SI, Socialistes i molts independents per acabar el procés.
No creiem, vaja ens sorprendria, que les CUP rebutgin ser-hi perquè hi són els de Convergència, ara Convergents. També ens sorprendria que no hi vulguin ser perquè ERC ha recolzat els darrers pressupostos de la Generalitat acordats amb el Govern del President Mas.
Les CUP, ens han mostrat en moments difícils, una grandesa política i visió de la jugada, com pocs. David Fernández i en Quim Arrufat, s’han guanyat el nostre respecte i admiració patriòtica. Fins i tot des de posicions politiques distants.
Queden per escrutar encara vots emesos des de l’estranger. No tots, donat que les misèries espanyoles han actuat com veritables gàngsters perquè els vots de l’exterior no arribin a port. Per tant i de moment el resultat és el que és; 62 Diputats per Junts pel Si i 10 per les CUP.
Antonio Baños i Anna Gabriel, estan escampant a tort i a dret que la CUP no votarà a favor del Mas. Amb 62 Diputats, Mas no en te prou per quedar investit, manquen dos vots, suposant que la resta votin no i hagin 9 abstencions.
Tenim un problema. Junts pel Si acorden un full de ruta i anomenar Mas el “President transitori” del temps que duri el Procés Constituent i la CUP de moment mostren intransigència al respecte.
Les CUP, tenen aquella clau (ERC) que és va fer famosa en els tripartits. Tot i que de fet per Catalunya no va servir de gaire. Ara les CUP han agafat el “duplicat”. El problema és que és un duplicat ple de rovell. De fet és una clau enverinada. Del seu us en depèn consolidar el procés, retardar-lo, o fins i tot introduir desconfiances innecessàries.
Les CUP tenen unes ratlles vermelles, però sembla que en el fons no ho són tant. Com que no hem arribat, segons la CUP al 50 % més 1. Nosaltres discrepem. Avui mateix els d’Unió han expressat que no volen ser comptats al canto del No i dels de Catalunya si que és pot, segur que també ni han uns quants. En fi, per les CUP ara ja no cal fer una DUI ja. Excel·lent, de fet aquest gest apropa la CUP a Junts pel Si. De la resta dels punts que queden segur que la negociació serà com cal i s’imposarà la generositat i el patriotisme.
Només queda el punt de la Presidència com escull important. Les CUP diuen que volen iniciar aquesta nova etapa, nets de corrupció, de retallades i lluny d’unes politiques neoliberals. Molt bé. El problema és que Junts pel Si i els que composen aquesta candidatura han pactat un programa social i un procés constituent que desenvoluparà un Govern de Concentració i que el President a de ser Mas.
Voler un Govern net és el que toca. Dir que no al Mas, és dir que Mas és un corrupte i aquí és quan la CUP l’erra. Si Mas fos un corrupte ja faria estona que seria a la presó. Donar validesa a la justícia espanyola no fa per la CUP, actes i fets del cantó espanyol són prou bagatge per no creure-hi. Les possibles implicacions de CiU ara són historia. Per cert una historia utilitzada de forma maldestra i matussera per Espanya i els unionistes. L’altra consideració és; no volem al Mas i cap alternativa que provingui dels Convergents. Si fos així el procés, de moment s’ha acabat.
Retallades. Ha¡, que gran en Mas. Des de el seu despatx maquinava cada vespre la retallada pel dia següent. Com ha gaudit veien els pobres treballadors sense feina. Quan cofoi comprovant el funcionament de rodalies RENFE. I dels desnonaments que dir, sembla que feia la seva porra diària amb els seus Consellers abduïts.
Si el President ha retallat i que, però ha fet quelcom més important, ha dit a tothom que Catalunya i els catalans si ens cal fer reformes per pagar els deutes ho farem. Però ha fet encara més, a aixecat la senyera de la dignitat, s’ha posat al davant o al costat. tant s’ha val del poble. S’ha jugat el seu pervindre polític. Està lluitant des de el seu partit per una regeneració política i ètica de la vida a Catalunya. Però encara ha fet molt més. Per primera vegada a la historia moderna un President de la Generalitat de Catalunya, s’ha posicionat sense subterfugis al costat dels que volem la independència i un Estat per Catalunya.
Lluny de les politiques neoliberals diuen els de la CUP. Potser va sen hora que és mirin i llegeixin el Programa polític i de transició que porta Junts pel SI, i potser s’ha n’adonarien que tot plegat és ben lluny d’un neoliberalisme desfermat.
Mireu companys de la CUP, el temps de acontentar parròquies no és aquest. Som a la cruïlla més important des de el 1714. Aleshores varem perdre. Avui i per la memòria dels caiguts per Catalunya i les seves llibertats, som en el temps de guanyar, i ho guanyem amb tots els d’esquerres, els de centre i els de dretes ho no guanyarem. Aquest cop vosaltres decidiu.
Postdata; sense independència i Estat cap política és possible, ni d’esquerres ni de dretes ni neoliberals, només són possibles la que dicta Espanya i les seves elits.