Finalment la “fumata”, ni ha estat blanca ni negre. Sembla, pel que diuen els pròxims, que tots dos, el president Mas per un canto i ERC per l’altra “han guanyat”. De moment Catalunya està per veure.
No serem nosaltres els que diem el contrari. Ara bé i com que també tenim dret a dir la nostra, ho farem establin algunes reflexions amb l’objectiu que a les eleccions autonòmiques pel 27 de Setembre “reconvertides en referendaries” les guanyem amb claredat.
Comencem per la primera. Tant ERC com CDC han admès finalment que Catalunya no arribarà a la independència sense el concurs acordat entre ambdues forces polítiques i que cal tenir la majoria suficient al Parlament de Catalunya. Conclusió, ho anem junts ho res a fer.
La segona. Cal enllestir la construcció de les eines d’estat. La hisenda catalana i unes quantes lleis en seran la base. Aquestes eines les proposa el Govern i per això s’ha pactat situar experts de ERC en les tasques. Totalment d’acord, i per tant, els criteris han de ser politics, el treball tècnic i la proposta final aprovada amb el suport majoritari al Parlament. Construir les estructures, només és pot fer des de l’acord i si això és possible, acordar una “Llista de País”, també
La tercera. Han acordat elaborar un full de ruta d’aquí al 27 de Setembre que bàsicament és concreta en: “Continuar amb el Pacte de Legislatura”, “aprovar els pressupostos pel 2015”, “Anar a les eleccions amb llistes separades” i “entrar al Govern si cal”. És obvi, que el que s’ha pactat és treballar colze amb colze. Molts en diuen treballar de forma unitària, i si això és possible, construir una candidatura que aglutini la proposta independentista també.
És d’una claredat meridiana, doncs, que tot gira a l’entorn de l’acord permanent o temporal. El tap sempre va ser la “llista de País” o les “llistes de partit”. Per ERC la Llista de País tapava “les vergonyes” de CDC. Pel president Mas era l’opció que majoritàriament s’expressava arreu. El president Mas, creiem, sempre ha tingut clar que sense l’acord de legislatura, ni eines d’estat, ni pressupostos, ni full de ruta, el procés quedaria tocat de mort. ERC, pel seu cantó, sempre ha tingut clar que des de el 2012 havia arribat el seu moment per fer el sorpasso definitiu a CiU. ERC, aquest cop com quan els tripartits, ha fet valer els seus 21 Diputats i de valent. Res a dir, tenen la legitimitat democràtica per fer-ho.
La darrera reflexió, és en si mateixa un despropòsit hi ho sabem. El president Mas a la seva conferencia va proposar una “Llista de País transversal, sense partits de forma oberta, amb la societat civil reco colzant-la i amb tot un seguit d’independents de vàlua intel·lectual i Professional contrastat. Si aquesta opció era la guanyadora, el govern que esdevingués tindria la legitimitat, durant 18 mesos, era el temps proposat, per establir el full de ruta cap a la independència, acabar amb la construcció de les eines d’estat i governar de forma que les properes eleccions és pugues proclamar la independència de Catalunya. Ara farem exactament el mateix, però amb més temps i llistes separades. De moment el que no ha guanyat és la generositat, el patriotisme tampoc.
Aquest és l’acord i el defensarem. El que també farem, és continuar treballant en el que ens sembla la millor forma de guanyar les eleccions del 27 de Setembre, anar-hi amb una “Llista de País” i sumar tot allò que és pugui sumar, fins i tot ERC i la CUP.