D’inici el PSC, ERC, ICV i PP lluitaven aferrissadament contra tot allò que suposava CDC. Desprès si afegirien els de Ciutadans. Dretes i esquerres, tant d’aquí com espanyoles, sempre han coincidit, tots contra Pujol i CDC. Els d’Unió, tot i el Duran, com ara, mai havien estat el problema de fons, el seu espanyolisme perdonava el pecat d’anar amb el convergents. Si més no per alguns.
Pujol i CDC, eren la marca i una manera de fer. Peix al Cove. Autonomisme. Fer de crossa als governs espanyols i practicar un cert catalanisme obert als de fora, tancaven un cercle que amb el temps s’esgotaria.
Pujol ha estat desposseït de les seves atribucions com ex President de la Generalitat. Ho va instar un altre President, Artur Mas, que també era de CDC. Pujol no és del PDeCAT.
Convertir la seva declaració reconeixent que havia tingut diners a Andorra, s’ha convertit en causa general contra CDC, barrejant sense escrúpols corrupció i obra de govern. Alguns ho aprofiten per anar contra el procés i trencar la difícil unitat transversal de Junts pel Si. Per això la prioritat dels adversaris és mantenir un relat que uneix CDC i el PDeCAT.
CDC i PDeCAT mateixa cosa és. És la brama generalitzada dels partits d’aquí i de fora. Uns obertament. Altres sibil·linament. El govern espanyol i tot el que controlen, sense vergonya.
CDC va morir com organització al Juny del 2016. Més 3000 catalans van confirmar la seva mort i el naixement del PDeCAT. Nous Estatuts. Nou Programa polític i una definició sense embuts per la independència, la República i el treball per una societat més justa, posava punt i final a CDC. Cap renuncia, cap vergonya i un cert orgull al que va suposar ser i formar part de CDC.
Arguments, propostes i demostrar que s’és capaç hauria de ser la motivació de qualsevol polític per governar. A l’Estat espanyol ser prepositiu i eficiència brillen per la seva absència. Desqualificar, com fer-ho és el de menys. I cap tot. Mentir, prevaricar, clavegueres. El més greu és que a casa nostra l’empelt espanyol el tenim present i funcionant a tota maquina.
Destruir, minimitzar, convertir-lo en un actor irrellevant, al PDeCAT, és l’objectiu dels mateixos que treballaven i lluitaven contra CDC. Justificacions, fal·làcies, i un cert relat omnipresent, són els arguments per destruir al PDeCAT.
Quan les dretes i les esquerres sumen esforços per diluir al PDeCAT, la conclusió és obvia, el PDeCAT ocupa la centralitat política amb fets i discurs i sense voler-ho, són els mateixos adversaris els que reconeixen que no estaven contra CDC pel Pujol i ara per la Pascal, senzillament estan contra el PDeCAT perquè la seva centralitat i perquè segur tornarem a ser el pal de paller de la futura República Catalana.
Per cert de moment els únics condemnats per posar urnes, per lluitar per la independència de Catalunya i pel dret d’Autodeterminació són ex convergents i ara membres del PDeCAT.
RSS Feed
