Certament vaig un xic despistat. Que calia ajustar la despesa incontrolada i de festival era urgent, ningú ho posa en dubta, però que de repent se li trobi gust a fer-ho, és si més no curiós, i si abans no s’havia fet mai, és que el tema no deu ser ideològic, ras i curt, és qüestió de sentit comú. Si en tens gastes i si has de tirar del crèdit, ho has de fer amb les consideracions i previsions adequades de compliment.
L’ajustament català, en cap cas serveix per crear llocs de treball, ni per pagar a tothom al dia. És més serveix perquè quedi visualitzat que Catalunya, és "malbaratadora i ha de demanar auxili a l’estat per poder pagar". Mentrestant el govern espanyol, continua destinant els recursos al exercit, a la monarquia i a salvar banquers sense escrúpols, empresaris insolidaris amb la crisis i trens d’alta velocitat que no van enlloc.
Aquesta entrada a modo de reflexió, sembla que és la mara d’una part important de l’enrenou que tenim els catalans vers l’estat espanyol i el seu govern de torn. De fet és el que volen que s’instal·li en el ideari col·lectiu català, amb diners i amb Espanya, tot arreglat, i fins i tot és pot acabar amb les dèries independentistes. De fet la política ancestral de CiU, la del peix al cove, tenia l’objectiu d’aconseguir competències i gestionar-les a més d'un encaix com espanyols. Ha esta la manca de visió política i la pròpia gasiveria espanyola, el que ha possibilitat l'aparcament d’aquesta política. La crisis econòmica i l’acompanyament d’un estat corrupte i malbaratador dels recursos, més la pressió popular els han posat en la disjuntiva de triar, però cada vegada que poden, en fan us.
Veure com el President Mas signa, i manifesta publicament que aquest és el camí que mai s’hauria d’haver deixat, davant la Ministra de foment espanyola, lloant la construcció de la sortida de mercaderies del Port de Barcelona i amb els termes que s’ha fet, és senzillament vergonyós.
Els accessos al port, era un compromís del govern espanyol de fa més de 10 anys, i la seva construcció superava amb escreix els 180 ME i tècnicament contemplava dues línees de tren amb ample europeu que connectaven amb la nova xarxa feta per l’AVE. Ara, s’ha signat un compromís vergonyós, on només és farà una línea amb els dos amples, l’europeu i l’espanyol, per un valor de 100 ME i que Foment n’aportarà 50 i el Port de Barcelona els altres 50. El peix al cove torna ha funcionar, però com sempre Catalunya compra seitó. Mentrestant el govern espanyol i per major inri el mateix dia publica al BOE el següent.
El Gobierno impulsa la conexión ferroviaria entre Madrid y Extremadura al autorizar inversiones por valor de 100,8 M€
viernes, 30 de agosto de 2013, (i publicat al BOE).
El Consejo de Ministros ha autorizado hoy al Ministerio de Fomento la licitación, a través de Adif, de las obras de plataforma de tres nuevos tramos pertenecientes a la futura línea de Alta Velocidad Madrid-Extremadura-frontera portuguesa. La autorización hace referencia a los tramos Estación de Plasencia, Estación de Plasencia-Arroyo de la Charca y Arroyo de la Charca-Grimaldo, pertenecientes al tramo Talayuela-Cáceres, y que discurren íntegramente por la provincia de Cáceres.
Con esta autorización el Gobierno proporciona un importante impulso a la conexión ferroviaria entre Madrid y Extremadura y posibilita el cumplimiento del compromiso adquirido por el Ministerio de Fomento, con el objetivo de favorecer la cohesión entre ambas Comunidades Autónomas.
Los tres tramos cuya licitación se autoriza tienen una longitud total de 16,8 km, que discurren íntegramente por la provincia de Cáceres, y supondrán una inversión conjunta de 100.810.434 euros (IVA incluido).
Certament, ens han pres ven be la mida, i tenim el que ens mereixem.
Cap nació no pot sentir-se lliure políticament si manté sotmesos altres pobles. F. Mitterrand
RSS Feed
