Al 1939 Franco i els seus aliats nazis i feixistes de Hitler i Mussolini, instauraven el franquisme, millor dit el feixisme. Un poder únic prevalia, el militar i el paramilitar. Tribunals de justícia militars, notaris militars i capellans militars ostentaven el poder. Res és podia fer sense el seu vist i plau. Ells acusaven, torturaven, afusellaven i expropiaven sense compensació. Aquest estat de coses va instaura, no només un nou regim antidemocràtic, sinó el regim del terror físic i econòmic, avui anomenat corrupció.
Si eres addicta del regim, menjaves. Si eres addicta, acusaves i sentenciaves. Si eres addicta, t’enriquies. Els 40 anys de franquisme descarnat, van consolidar la corrupció i l’autoritarisme. Era l’absolutisme feudal dels borbons del segle XX.
Les societats modernes, totes, no tenen la capacitat absoluta per eradicar la gran varietat de corrupció que en major o menor grau s’adapta permanentment als nous temps. El que si poden tenir és la voluntat inequívoca per crear mecanismes legals per disminuir el joc pervers d’aquells que volen viure xuclant la sang dels ciutadans.
Som on som, no per la gracia divina, sinó perquè vivim en un sistema aparentment democràtic. De fet, la transició del franquisme a un Estat democràtic tenia un greu problema, els seus successors mai abandonarien el ser com són i el més greu, la democràcia mai ha estat el seu referent ni abans ni ara. Són els mateixos que han construït un entramat judicial i polític on qui la fa no paga. Aquesta gentola mai podrà encapçalar cap tipus de regeneració.
La transició, ni va ser un gran pacte ni un nou model a seguir. Ara ja podem afirmar que va ser un pacte vergonyós. És va acceptar no jutjar als tacats de sang, no és van restituir actes ignominiosos i fins a dia d’avui, l’Estat espanyol no només no ha demanat perdó, sinó que mante el “valle de los caidos”, una associació del franquisme i entitats feixistes legalitzades. Sembla que la justícia ha de venir de fora. Ara i de moment és Argentina qui la demana. Algun dia serà Europa.
Això però no va ser el pitjor. El pitjor va ser acceptar i legitimar el franquisme a raó d’acceptar la legislació jurídica i judicial de l’època. Els franquistes acostumats a la corrupció, a l’ampar d’un sistema judicial dictatorial, sense cap tipus de garantia processal, van sospirar, s’aprovava una transició que mai els demanaria comptes de les seves mal i fetes. Calia però controlar totes les instancies de l’Estat, per garantir que tot continuaba “atado y bien atado” en el futur.
Mai acabarem amb la corrupció, segur, els humans i de mena som imperfectes. Ara be, la nostra intel·ligència ens pot apropar a estadis de justícia acceptables, cal disposar de voluntats i legalitats. El PP i el PSOE a dia d’avui han demostrat que no tenen ni han tingut voluntat d’apropar-se a cap estadi que no sigui en benefici seu, de les castes i elits extractives. Ho confirma on estan situats els expresidents espanyols i els seus casos íntims de corrupció. Fugir d’aquesta corrupció ha de ser l’objectiu dels ciutadans de Catalunya i només se’ns acut com el remei més adequat, fer de Catalunya un Estat lliure i independent. Ara que ens queda poc no ens podem equivocar. Espanya ens ho està posant fàcil, aprofitem-ho per fugir del fangar i fer net de la nostra merda, que de tenir en tenim.