El capitalisme amb el lideratge indiscutible dels EEUU, va guanyar la guerra, la segona, però no ho va fer al feixisme nazisme. Strictus sensus, EEUU i els seus aliats, van guanyar al comunisme i les seves ordes.
La segona guerra mundial va ser ideològica i econòmica. Capitalisme sense cap més valor que el capital contra la classe majoritària i treballadora, amb els valors com solidaritat, igualtat i llibertat molt lluny del seu full de ruta.
Acabada la II guerra mundial, ni el feixisme ni les dictadures varen ser eliminades, ans al contrari. Els EEUU i aliats van permetre que dictadures feixistes i col·laboradores del regim nazi, sobrevisquessin i és convertissin en aliats estratègics. L’exemple més clar és el d’Espanya i el franquisme. La indecència americana i el seu poder capitalista immoral, van decidir que qualsevol enemic del comunisme, fins i tot el feixista i nazi, era un aliat estratègic. Immoralitat en estat pur, és el que els EEUU han venut i continuen venent i unes llibertats tant fictícies com irrellevants.
El colonialisme antic va durar el que va durar d’acord els termes de l’època antiga. Ara el colonialisme és més subtil. Fins i tot pot tenir l’aparença de situació democràtica. Domini i aparença van de la ma. A l’Aràbia Saudi, pot semblar que el seu Estat és fins i tot democràtic. La realitat però és tossuda i discriminació i absència de drets socials i llibertats és a l’ordre del dia i som al segle XXI.
Aràbia Saudi és un aliat estratègic que no tàctic pels interessos dels EEUU i els seus aliats. Els drets humans i justícia és el de menys. Garantir l’exportació del petroli i gas, tot i que suposi renunciar a valors democràtics, val una monarquia corrupta i armar-la fins les dents.
Si els EEUU promovia a Sud Amèrica un cop d’Estat contra Allende, els seus aliats a Europa callaven miserablement. De fet és més internacional el capitalisme salvatge que qualsevol revolució proletària. Van guanyar la segona gerra mundial i la van guanyar per enterrar emancipacions proletàries. El tema feixisme i nazisme mai va ser la prioritat.
L’entramat capitalista Nord-americà i europeu cobraven el futur acabada la guerra amb un repartiment del planeta que insignes estadistes van sancionar a Yalta, Xurxil, Roosvelt i Stalin. Drets i llibertats dels pobles era el de menys. El mercat, la producció, el creixement desbocat i el consumisme eren els nous ítems del futur.
Les potencies guanyadores de la segona guerra mundial mai van tenir en compta cohesions socials i respectes identitaris. De fet el que més primava eren els plans geoestratègics mundials per ser els primers, els amos. El preu a pagar era el de menys. Ser els primers i els amos formava part del futur capitalista.
Als propers post ens aproparem al perquè del terrorisme i les seves causes. Res és casual i tot és previsible, el capitalisme té aquesta virtut.
RSS Feed
