Són els mercats els que determinen politiques, amb accions pacifiques ho cruentes entre Països. Produir i consumir.
Aquesta és la màxima del capitalisme salvatge emprat normalment pel mon occidental i Amèrica. Produir controlant costos, abaratir-los, competir i ser hegemònics n’és l’essència del sistema capitalista. Com és reparteixen els beneficis és una altra historia. El capitalisme modern, tot i que sembla el millor dels sistemes socials, no ho és, i el seu futur només serà viable socialitzant el planeta. No intentar-ho pot fins i tot representar per tothom un veritable Apocalipsi.
La força productiva i el seu benestar gairebé sempre és el de menys. Trobar-nos multinacionals d’un país qualsevol fabricant els seus productes en altres indrets sense drets laborals ni socials és a l’ordre del dia. El més curiós és que entre els països capitalistes, que van de democràcies, el silenci al respecte és absolut.
Als desheretats de la terra, sense res, els hem mostrat com vivim. Benestar més o menys generalitzat i un consumisme desenfrenat. Els EEUU i Europa Lideren el mon on tot és possible. La resta del planeta, malgrat que alguns encara no s’han cansat de perseguir la pastanaga, la majoria no tenen ni la pastanaga fictícia.
Un benestar que no és gratuït. És necessiten recursos que de vegades el mon capitalista no té. Cal obtenir-los don sigui i com sigui. Primer per garantir el model social i sobre tot per ser amos del mercat, a l’hora de comprar i vendre.
Qui no té res a perdre i qui no disposa de la creença que un futur millor és possible, és potencialment un soldat de la mort. Qui viu en condicions miserables, qui veu com els seus fills moren de gana o per infermetat, o encara pitjor per una guerra absurda, és potencialment un soldat de la mort.
Els EEUU i Europa, super potencies, una predominant i l’altra amb hores baixes, són culpables i han actuat i actuen com aus rapinyaires. Mirar al costat i no haver fet res per democratitzar i modernitzar Líbia o Irak, i mentrestant mantenir unes relacions excel·lents amb els dictadors pels seus recursos energètics, d’això se’n diu imperialisme. El poble a canvi dels seus recursos només a obtingut misèria i zero democràcia. Però encara passava quelcom pitjor, s’impedia qualsevol revolució cultural i l’integrisme més irracional poc a poc s’ha consolidat. Per cert la ciutadania europea i americana tant culpables com els responsables directes d’haver-ho permès.
Un ordre mundial s’està gestant i tot fa pensar que els EEUU i Xina el volen definir. Sense competidors. Un nou ordre on és controli qui produeix, qui compra i qui és amo de les noves tecnologies. Abans però, cal destruir.
La pacificació de Sud Amèrica i els nous tractats entre el Nord i el Sud i entre el Sud, més els seus recursos naturals, garanteixen sobradament un mercat als EEUU que ja controlen i que socialment va fent progressos. Amèrica en general lluny de qualsevol vel·leïtat integrista i fins i tot lluny de processos revolucionaris i del comunisme, pot convertir-se en l’espai dels americans. Ara fins i tot Cuba s’incorporarà al mercat americà.
Europa, mentrestant adversària mercantil de la resta, s’aboca a una deconstrucció lenta però inexorable. Anglaterra vol desconnectar-se d’Europa políticament i jurídicament. Les guerres de l’Orient mitja i l’Afganistan provoquen oliades de refugiats que sempre van a parar al mateix lloc, Europa. Uns Estat de la Unió amb politics i interessos incapaços de fer el darrer salt per la construcció de la Europa dels pobles amb un únic Estat i una legalitat universal. Europa comença a patir el puny terrorista més important dels darrers temps. Turquia, ja no amaga les seves idees ni les seves preferències. Lluita contra els kurds malgrat aquets ho fan contra l’IE. Turquia pot ser la punta de llança i el maldecap modern d’Europa. Això si aliats estratègics dels EEUU. Turquia pot i amb ma de ferro construir l’exèrcit per canviar Europa, hi ho pot fer amb la aquiescència de la Unió Europea, tanmateix com va succeir amb Hitler.
Ahir va rebre els EEUU, 11 de Setembre. Avui és Europa i són els països del mon capitalista els culpables d’engendrar l’odi i violència. L’avarícia i defensar privilegis que altres no tenen ens aboquen a la crueltat d’un terrorisme que no respecta res, perquè forma part de la seva essència no fer-ho i hem estat els països capitalistes els que els hem preparat, entrenat i armat. Ara patirem. L’Estat Islàmic, només pot perdre vides, nosaltres tot. Revertir-ho és possible, només cal començar que els responsables de guerres gratuïtes paguin pels seus crims i demanem perdo als pobles del mon anorreats i exprimits sense donar-los res a canvi.
Font.- http://it.peacereporter.net/stampa/18036
RSS Feed
