A principis del segle XVIII, principis de l’era colonial, a Nord Amèrica s’estableix i promociona l’esclavitud. Vaixells provinents d’Africa amb senyeres singulars dels imperis de l’època, angles, castellà, holandes i francès van ser els responsables del que va ser la misèria esclavista.
L’extracció d’esclaus majoritàriament provenia d’Africà. El destí, Nord Amèrica, el Carib i Brasil. Els grans terratinents necessitaven ma d’obra pel cultiu i recollida del coto i la canya de sucre, barata i substituïble.
La proclamació de la independència dels EEUU d’Amèrica el 4 de Juliol del 1776 no va suposar l’abolició de l’esclavitud. És el moviment abolicionista creat al 1830, una guerra civil entre el nord i el sud, i un final històric consagrat pel President Abraham Lincoln, mitjançant la “Proclamació d’Emancipació”, que és posa fi a l’esclavitud.
Una Constitució i lleis consagrant drets i la fi de les diferencies racials als EEUU, no impedeixen que sectors de la societat americana, mantinguin i encara a dia d’avui, un veritable odi racial, on el blanc és supremacista i la resta, tot i que la llei digui el contrari, normalment ciutadans de segona.
Set, vuit o nou generacions, tant s’ha val, i la integració dels negres, chicanos, sud-americans a EEUU continua sent una assignatura pendent, malgrat els potents mitjans de comunicació ens vulguin vendre normalitat. Dels provinents d’Asia i Orient, ja ni em parlem.
Els EEUU tenen un problema intern que no han resolt. L’ascensor social no funciona igual per un blanc que per un negre. De fet, la globalització i les noves tecnologies han fet que la democràcia tapi les misèries humanes organitzades, i els EEUU la gran potencia moderna, continua i de moment sense sortida, immersa sense saber o voler resoldre la integració d’aquells que a dia d’avui són tant amos com els blancs. Potser els EEUU i desprès de la segona guerra mundial, han mostrat als europeus l’únic camí que mai hauríem d’haver agafat: Ma d’obra barata i amb les pitjors condicions socials, lluny del que tenen i gaudeixen els nadius.
De fet els EEUU no són res més que una empresa, això si eficient, que ha sabut conjuminar el poder i la submissió a traves de la impúdica compra de voluntats. Els EEUU no han fet pedagogia democràtica. Tampoc s’han dedicat a llençar missatges de bona voluntat i mostrar al mon valors com la igualtat, la justícia social o la democràcia.
El llegat del EEUU fins a dia d’avui els seu haver, és per entristir-nos. Guerres ideològiques. Guerres pel petroli i recursos varis. Promoció i direcció de dictadures. Relacions per qüestions estrictament econòmiques amb dictadures sanguinàries. Manca de solidaritat amb Sud Amèrica. Promoció armamentística, cosa que no ajuda a fer ni construir un Planeta més segur.
Els EEUU, tenen una responsabilitat directa i potser única del que passa ara a Europa, això però, ho tractarem en el següent post.
RSS Feed
