Que la unió fa la força, no cal que ho expliquem altra volta. Són els unionistes de dretes i d’esquerres els que critiquen despietadament Junts pel Si, i té una raó; “sabent que mai ens podran guanyar, trencar-nos”. Tot per subvertir la situació.
No som nosaltres els que haurem buscat intencionadament noves eleccions al país veí. De fet si haguessin, de moment ens temem que no, acordat investidura i govern, a nosaltres ens hagués anat be. Dos grups parlamentaris i 17 Diputats, poden donar-nos dies de gloria sense gairebé fer res d’extraordinari i sense debilitar-nos en excés donat que som a l’iniciï de la nostra legislatura de la desconnexió.
La temporalitat entre l’iniciï del Govern pactat entre Junts pel Si i les CUP, amb el resultat electoral espanyol, no ha interferit en desmesura ni el procés ni la ingovernabilitat d’Espanya. És més els diputats independentistes, no podrien evitar que PP i PSOE facin govern. Tot pinta que els dos grups parlamentaris i els 17 diputats hauran fet la mateixa historia que el “Xiquito de la calçada”, amb tres mesos o una legislatura que no serà.
Ara bé, el 26 de Juny i segons els resultats, podríem tornar a viure negociacions interminables i altres tres mesos de teatre i parafernàlia. Espanya, podria arribar a l’Octubre sense Govern.
Aquesta situació, seria rellevant i obviar-ho és una temeritat, situaria a les acaballes el nostre procés. Temps per estar preparats per el que haurem de suportar i patir. Espanya i el seu Estat, estan preparats. Són contraris a cap mena de pacte que suposi la pèrdua del control polític i econòmic de Catalunya. Per tant calcem-nos.
Hem d’estar preparats ?, segur que si. En tenim prou amb el Govern. En tenim prou amb el Parlament. En tenim prou amb els partits pro independència. En tenim prou amb la societat civil organitzada ? No si cadascú va a la seva. Si, si anem a una.
Ens necessitarem tots plegats. Sense fissures. Sense partidismes. Defensar la darrera part del procés, segur que serà intens i amb moments on la unitat jugarà un paper determinant. No preveure que només una bona organització transversal i patriòtica ens pot fer victoriosos, seria com admetre que ja hem perdut.
Ho sabem perquè no s’ha n’amaguen. ERC va fer coalició pressionada per tothom. A dia d’avui encara insisteixen que hauria anat millor anar separats el 27 S. Potser si o potser no. El que si sabem, és que els estem per la independència varem guanyar i punt. Consultes a banda.
El que també sabem és que el 20 D els de “En Comú Podem” amb 12 diputats van guanyar a Catalunya. De res ens a servit que la suma d’Esquerra i Democràcia i Llibertat en facin 17. Els unionistes pro referèndum pel NO a la independència de Catalunya van guanyar i sumats a la resta d’unionistes el resultat diu el que diu i així s’utilitza com punta de llança per afeblir-nos.
Que han guanyat ERC i CDC, res. Pitjor, pot ser el que hem fet altra cop és visualitzar que la unitat per l’objectiu final és una quimera. La misèria partidista sembla ser és la que impera altra cop. Sembla també pel que tornem a veure, llegir i escoltar, que el debat social entre dretes i esquerres, abonat pels “podemites i els comunistes reconvertits” pot, fer perdre el nord als d’Esquerra.
Triar aliats i fer-ho per guanyar no només té sentit, sinó que és el que fa qualsevol estratega. ERC pot triar amb qui fer aliances, legítim, però només les aliances estratègiques són les que serveixen per guanyar. Tornem a insistir i tant s’ha val qui guanyarà el 26 J, a la practica no servirà de gaire cosa. Per contra si els unionistes disfressats guanyen, no només haurem perdut, sinó que insistiran en el missatge de que el independentisme esta de baixa i l’única via és el referèndum pactat. La nova tercera via dels “podemites”.
La ANC pot proposar, però si un dels actors, ERC ja diu no i l’altre CDC diu si, tenim un problema i greu. El problema que se’ns pot plantejar és diàfan. Governem junts però no volem anar junts a unes eleccions que només serveixen per utilitzar-les mediàticament i políticament. De bojos. Sobre tot perquè la incidència a Madrid en termes de gestió serà zero i qualsevol negociació de desconnexió és farà des de el Parlament i Govern de Catalunya.
Mentrestant, la nova esquerra, clama per la seva unitat i utilitzar-la per ser hegemònics, nosaltres els independentistes, els que volem una Catalunya lliure, a dia d’avui encara ens discutim allò tant universal de “la unitat ens fa forts i guanyadors”.
RSS Feed
