4 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
Un president que havia fet el pas. Un dossier apòcrif sorgit des de les tenebres i clavegueram del “ministerio del interior” i avalat per destacats membres del govern del PP i d’altres. Una campanya electoral on el president de ERC, Oriol Junqueras és proposava com la garantia per controlar al president Mas, tot i que no ho deia explícitament. Un soci, en Duran i Lleida treballant dins i fora de Catalunya per la seva via i moltes vegades de forma deslleial amb el govern del propi President Mas, eren fets prou destacables com per fer un anàlisis més aviat negatiu de tot plegat. El fet destacable era el comú denominador, tothom volia eliminar o controlar al President Mas. Mentrestant ell havia decidit que el procés iniciat no tenia marxa enrere. Curiós no
La majoria que donava estabilitat era la suma de CiU i ERC, altra conjunció era de fet impossible i no per qüestions ideològiques, sinó per raons identitaries. ERC però per sumar va posar una condició, no ser part del govern i tenir la figura de cap d’oposició. El dret a decidir ja venia en els respectius programes electorals. L’estratègia de ERC és de nivell bàsic. Dono estabilitat i guanyo centralitat, al mateix temps compleixo la part delicada del programa electoral, controlar a CiU i al govern i tot sense ser responsable de les retallades imposades.
De moment aquesta estratègia partidista que no de país i segons enquestes, juga a favor de ERC, tot i que darrerament la cosa sembla equilibrar-se.
Semblava que acordar la data i la pregunta seria la part més complicada del procés. Tothom sabia però, que era la part més senzilla. Fer el referendum sense cap tipus d’acord amb el govern espanyol, això serà farina d’un altra costal.
No amb canso de repetir-ho, som una autonomia espanyola i per tant amb la seva legalitat i la seva legalitat resideix a Madrid. Fer un referendum no acordat, no tindrà cap validesa jurídica i tal com pinta fer-lo seria d’una confrontació amb l’Estat espanyol d’un gran calat. No cal ser un jurista per saber-ho.
És obvi que la possibilitat de fer una consulta és real, però segur que no serà en forma referendaria, serà amb unes eleccions autonòmiques i això és el que diu en Mas. Guanyar-les amb una ampla majoria per legitimar un programa on digui que és Proclamarà la Independència, és el repte.
De fet, tot i si féssim una consulta legal, només seria consultiva i no ni hauria prou per prendre decisions politiques. Per interpretar el resultat de la consulta ens caldria anar a unes eleccions, que insistim, serien autonòmiques.
No creure’s al president Artur Mas a aquestes alçades, és tant incongruent com dir que el procés fracassarà. No obstant, alguns no sembla que és prenguin amb responsabilitat on som ara, i ara la qüestió no és saber quin partit serà l’escolli’t. Quan CDC ha proposat, sense limitació alguna fer una candidatura unitària per anar a les eleccions europees, tothom, públicament per un motiu o altre ha dit que no. Quan el President Mas ha demanat fer una proposta programàtica unitària, també per un motiu o un altre s’ha dit que no. CDC, i la ANC, “han fracassat”, aquesta seria la lectura banal, la seriosa, i desprès de llegir l’article del Vicent Sanchis al Nació Digital, “Maragall, Tura i Bel”, més el raonament del president de ERC Oriol Junqueras, dient que estaven treballant per la unitat transversal des de el partit i per això, l’aproximació als dissidents socialistes i altres personatges independents. La unitat de ERC sembla ser nomes partidista i punt, no hi donem més voltes. Com a màxim proposen fer un acte “unitari” amb tothom qui vulgui i defensi el dret a decidir.
No se si la informació d’en Vicent Sanchis be de bona tinta, però coneixent-lo diria que si. Tampoc se quina és la pretensió final del president de ERC o de la mateixa Esquerra. El que si que podem deduir és que així no anem be. Ara la dicotomia no rau en saber que és més d’esquerres o més de dretes, o qui te més adeptes, rau en unir-nos tots plegats sota el mantell de la nostra Pàtria Catalunya. Lliures i independents serà el moment per que el poble en llibertat decideixi quin ha de ser el nostre model. Fer-ho només serà possible amb més democràcia i participació i com un Estat independent. Ara de moment el que tenim és la continuïtat d’un franquisme ranci i miserable, on ningú de les seves elits i castes paguen mai.
RSS Feed
