Franco va decidir amb la seva llei de successió del 1947 que ell i només ell decidiria el seu successor, que seria en forma de rei o regent del regne.
La dictadura franquista ho va deixar escrit i “legitimat d’acord la seva legalitat”. El seu successor seria un borbó.
Els factòtums de la transició, d’esquerres i de dretes, més la burgesia catalano-basca, van acceptar la transició sense que res canvies i tot sembles que la dictadura, només ens havia permès sortir de la “salvatjada d’un regim republicà” ple de comunistes i separatistes.
La por d’un regim assassí i criminal segur ho va fer possible. Saber que la queixa desprès de la guerra et condemnava a la tortura, empresonament o afusellament. Aquest fet a moltíssims els desarmava ideològicament i els convertia amb mesells de per vida. Viure o morir i, viure com fos era la màxima de les mares de postguerra. D’aquí surten les bases d’una transició falsa i sense que els assassins paguin preu.
Estem visquen dins la bola del mateix com ahir, però amb certes concessions i millores socials d’acord el context actual.
Franco cap d’Estat per un cop d’Estat i per traïdor a la República espanyola responsable d’un genocidi amb l’ajut de Hitler i Mussolini. Franco que deixa lligat qualsevol transició i diu que els termes són els següents: El borbó cap d’estat. La roja i gualda l’ensenya de la pàtria espanyola. El castellà la llengua del Estat. Als militars i altres poders del Estat seran amnistiats i no perseguits per delictes de lesa humanitat. I sobre tot que la unitat territorial d’Espanya és sagrada.
El regim franquista només va fer una concessió. Els nous trepes, arribistes i sense principis podrien viure del diner públic.
Els espanyols d’esquerres i de dretes van segellar el gran pacte per un nou regim, el del 78, que només és més del mateix. Un regim que s’ha defensat practicant terrorisme d’Estat, amb guerres d’ultramar, buscant armes de destrucció massiva inexistents i empresonant a qualsevol que gosi posar en dubta que Espanya és una gran i lliure.
No hi donem més voltes. L’exèrcit espanyol, la Guardia Civil. La Policia espanyola (nacional), els Mossos, l’Ertainza, i les policies locals, estan al servei d’Espanya. Són els que tenen el poder repressiu amarat pel judicial per defensar el mateix que defensava Franco. Poder i violència institucional és el binomi per continuar imprimint el poder de la por i qui el distribueix.
ER, deu pensar que la por és l’element que pot fer que els catalans renunciem a la nostra llibertat. De fet ER sap que a Catalunya el nivell social, malgrat algunes borses de pobresa, comparat amb altres indrets del Estat espanyol és bo. Ells, els dirigents de ER, són dels que pensen millor no bellugar-nos i esperem millors moments per un futur que res te a veure amb l’espanyol i que no vindrà mai.
I si, a Catalunya n’estem plens d’espanyols que van venir i continuen, convençuts de que són a Espanya. Són els que se’ls hi en fot la nostra llengua, la nostra historia, els nostres costums. Són els que mai han estimat la seva terra, i ara ni la don els a acollit.
No és que no vulguem entendres amb castellans, gallecs, bascos, occitans o portuguesos, el problema és que els castellans continuen ferms volen imposar-nos i espoliar-nos com sempre.
Castellans feu via amb tots aquells que accepten el que sou i s’ho fan seu, però tingueu clar als catalans, mai ens fareu castellans ni espanyols. Potser millor esforçar-nos per entendre’ns, la resta conflictes que no beneficien a ningú.
RSS Feed
