A Espanya les procedències i malifetes de l’Estat espanyol no paguen preu. Venir ser i defensar el franquisme no paga preu. Practicar terrorisme d’Estat tampoc paga preu. Ser un corrupte prevaricador i ser-ho amb els diners de tothom a Espanya paguen alguns però no els partits. A Catalunya si, i és igual si és veritat o no.
El PSOE, PP i Ciutadans fan fer un pacte de sang per defensar el regim del 78 i el seu Estat. Si. ens van atonyinar l’1 d’octubre. Si, tenim empresonats i exiliats. Si, hem pagat xifres astronòmiques per posar urnes el 9N. Hem de concloure que a Espanya potser no han governat, però han pactat defensar com sigui el regim del 78, seu Estat i la seva nació, Espanya.
Oblidar el significat del 155, és oblidar que els espanyols amb la seva constitució interpretada de forma esbiaixada, donen patina de legalitat a tots els seus actes, i ho fan de forma unitària amb un 155 més a prop d’un cop d’Estat que la voluntat de resoldre res.
Un 155 que va liquidar de tacada, el Parlament i Govern. Va liquidar la voluntat popular i ens van dir que aquesta no servia per a res. Espanya, el seu Estat i tots els unionistes han deixat clar que a Espanya només hi ha espanyols, una sola Nació i una sola llengua el castellà.
Dialogar, negociar i pactar és la màxima dels demòcrates. El futurible govern espanyol nat per un acord entre el PSOE i UP, sap que necessita uns vots que no te i si per algun moment ER, JxCat o les CUP esgrimint arguments ideològics s’atreviren a donar-los, seria alta traïció.
Amb el del 155 només podem acordar l’alliberament dels presos politics, del retorn dels exiliats i una taula de negociació al màxim nivell institucional on no hi hagi cap ratlla vermella. De tu a tu.
Investir al Pedro Sánchez, per molt que ara pacti amb UP a canvi de res i pensant que s’evita la crescuda de la dreta i ultradreta, ja no és creïble, ells van tenir la oportunitat d’evitar-ho, i per obtenir més poder, el que han aconseguit és el contrari.
Diferencià al PP i Ciutadans de VOX, que són el mateix, només és pot fer des de l’intencionalitat de preveure pactes inconfessables. Felipe González i d’altres gerros espanyols “d’esquerres”, ho diuen clarament, millor amb el PP.
Oblidar el 155 i les seves conseqüències, és traïció. Oblidar que durant aquesta campanya tots els partits unionistes ens han tractat de tot és traïció. Oblidar que els de Unidas Podemos, ha renunciat al dret d’autodeterminació és traïció. Oblidar que l’Estat espanyol i la seva policial exerceix una repressió digna del franquisme, és traïció. Oblidar que l’1 d’octubre ens varen atonyinar, és traïció. Oblidar que si afluixem no guanyarem també.
ER que sembla el partit que té més dubtes i que no descarta l’abstenció per investir al Pedro Sánchez del 155, faria be en recordar que amb el Montilla, President per obra i gracia de ERC tenia 21 Diputats i a les properes eleccions en va treure 10.
Ni les condicions politiques, ni socials, més un futur immediat en termes econòmics mes aviat obscurs, podrien ser elements basics per guanyar la partida. No és cap paradoxa, Espanya cada dia mostra amb claredat el seu biaix feixista franquista i una ineficàcia de gestió que comença a preocupar i molt a alguns Estats de la UE de pes. Cal no oblidar la peculiar gestió judicial espanyola, de la que la justícia europea n’està donant un repàs extraordinari deixant-los a l’alçada del betum.
No és cert que impedir la governabilitat d’Espanya de retruc ens afecti. Quan teòricament governen encara ens afecta més. A qui afecta és al Estat, als partits unionistes, al del IBEX 34, a les castes funcionarials, als corruptes espanyols i sobre tot al regim del 78 borbònic.
Hem de dialogar? I tant, però només ho podem fer des de una normalitat democràtica i això passa per l’alliberament dels presos politics i retorn dels exiliats. Qui segui a dialogar sense aquesta premissa, ras i curt voldrà dir que mai ha volgut la independència i el que és pitjor hauran abandonat a tots aquells que estan paga’n preu per posar urnes i la llibertat de Catalunya.
RSS Feed
