Temps ençà, Castella va afegir al seu currículum el problema català. Ho va fer amb les armes i l’ajut dels borbons francesos. Passats més de tres segles, Catalunya continua essent el “problema” pels castellans i ara pels espanyols.
José Antonio Zarzalejos, periodista, per tota senya espanyol, articulista etern de la Vanguardia i ara del “ara”, aquest diumenge (31/01/2016), ens ofereix un punt de vista més a prop d’una tercera via d’encaix, que allò que tothom entendria, una crítica assenyada als poders politics, fàctics i econòmics, que van impedir en el seu moment implantar un federalisme a imatge de Suiza per exemple.
“No estem dins d’una segona transició”, sinó d’un “procés de reforma de la Constitució”. Zarzalejos ens diu i sense matisos que no cal una nova transició. El pacte entre el franquisme i els “demòcrates” del moment, és vigent i amb una reforma constitucional que en cap cas pressuposi un trencament de la Nació espanyola, n’ha hauríem de tenir prou. És el que insinua i s’entén.
“El cafè per tothom no ha funcionat. Ara be un nou sistema polític no ha de suposar privilegis, ens al contrari ha de servir per crear un projecte comú”.
“La Monarquia necessitarà algunes modificacions que implicaran una reforma de la Constitució per posar al dia la igualtat home dona”.
“Despolititzar el poder judicial i reformar la llei electoral, perquè ara és desproporciona’l i desigual”.
Aquestes propostes, diu Zarzalejos, són reformistes i acceptables i és el camí per acabar amb el “problema catalan”.
En el mateix diari (ara) Pablo Simon politòleg, professor de la UNIV. Carlos III, i en la mateixa línea, ens diu que la tensió política entre Catalunya i Espanya és solucionarà amb un “model territorial asimètric”. Pasqual Maragall ja va fer la seva intentona al respecte i li va costar prou car.
Pablo també proposa reformes a dojo amb una coincidència força notable amb Zarzalejos i unionistes variats. La justícia, la separació de poders i la llei electoral en són prioritàries. Obvia la monarquia donat que el seu blindatge constitucional la fan eterna. Acaba dient-nos que cal una nova reforma laboral i una nova llei d’educació.
Sembla que tot el reformisme que proposen els unionistes, té un sol objectiu, acabar amb el “problema Catalan”.
“Volen reformar la Constitució espanyola. Volen reformar la llei electoral espanyola. Volen reformar la justícia espanyola. Volen reformar la llei laboral espanyola. Volen reformar la llei d’educació espanyola. Volen que la separació dels poders, executiu, legislatiu i judicial no sigui una quimera”.
Volen reformar Espanya, i ens diuen que per resoldre el problema català. Potser el problema català no ha existit mai i l’espanyol i d’Espanya, pel que diuen i proposen SI.
Temps ençà, Castella va afegir al seu currículum el problema català. Ho va fer amb les armes i l’ajut dels borbons francesos. Passats més de tres segles, Catalunya continua essent el “problema” pels castellans i ara pels espanyols.
José Antonio Zarzalejos, periodista, per tota senya espanyol, articulista etern de la Vanguardia i ara del “ara”, aquest diumenge (31/01/2016), ens ofereix un punt de vista més a prop d’una tercera via d’encaix, que allò que tothom entendria, una crítica assenyada als poders politics, fàctics i econòmics, que van impedir en el seu moment implantar un federalisme a imatge de Suiza per exemple.
“No estem dins d’una segona transició”, sinó d’un “procés de reforma de la Constitució”. Zarzalejos ens diu i sense matisos que no cal una nova transició. El pacte entre el franquisme i els “demòcrates” del moment, és vigent i amb una reforma constitucional que en cap cas pressuposi un trencament de la Nació espanyola, n’ha hauríem de tenir prou. És el que insinua i s’entén.
“El cafè per tothom no ha funcionat. Ara be un nou sistema polític no ha de suposar privilegis, ens al contrari ha de servir per crear un projecte comú”.
“La Monarquia necessitarà algunes modificacions que implicaran una reforma de la Constitució per posar al dia la igualtat home dona”.
“Despolititzar el poder judicial i reformar la llei electoral, perquè ara és desproporciona’l i desigual”.
Aquestes propostes, diu Zarzalejos, són reformistes i acceptables i és el camí per acabar amb el “problema catalan”.
En el mateix diari (ara) Pablo Simon politòleg, professor de la UNIV. Carlos III, i en la mateixa línea, ens diu que la tensió política entre Catalunya i Espanya és solucionarà amb un “model territorial asimètric”. Pasqual Maragall ja va fer la seva intentona al respecte i li va costar prou car.
Pablo també proposa reformes a dojo amb una coincidència força notable amb Zarzalejos i unionistes variats. La justícia, la separació de poders i la llei electoral en són prioritàries. Obvia la monarquia donat que el seu blindatge constitucional la fan eterna. Acaba dient-nos que cal una nova reforma laboral i una nova llei d’educació.
Sembla que tot el reformisme que proposen els unionistes, té un sol objectiu, acabar amb el “problema Catalan”.
“Volen reformar la Constitució espanyola. Volen reformar la llei electoral espanyola. Volen reformar la justícia espanyola. Volen reformar la llei laboral espanyola. Volen reformar la llei d’educació espanyola. Volen que la separació dels poders, executiu, legislatiu i judicial no sigui una quimera”.
Volen reformar Espanya, i ens diuen que per resoldre el problema català. Potser el problema català no ha existit mai i l’espanyol i d’Espanya, pel que diuen i proposen SI.
RSS Feed
