
Defensar la legalitat, és bo i fer-ho dona patina democràtica per opinar. De fet el primer secretari Navarro, sinó fos per la quantitat de fronts oberts que proposa, semblaria que les seves propostes, tenen un tuf prou interessant com per no obviar-los.
Relleu del monarca, cap model econòmic ha de suposar privilegis, només amb la legalitat espanyola, el pacte nacional pel dret ha decidir és un “aquelarre independentista”. Deu nido i encara hem d’afegir, el govern de la generalitat no governa, ara el que toca és sortir del forat econòmic, la aventura i la confrontació no ens ajudarà per reduir l’atur i atreure inversions.
El primer secretari del PSC, vol i dol. La democràcia de base espanyola és bona, la democràcia de base catalana no. Aquesta dicotomia, és un axioma irresoluble, Ser espanyol està per damunt al ser català i ser un demòcrata espanyol té més categoria que ser-ho català.
Al Sr. Navarro, finalment se’l coneixerà com el “tastaolletes”. Faria més via i clarificaria la posició política del PSC, si finalment parles clar. Ser espanyol, tenir una monarquia parlamentaria i moderna, continuar treballant per una gran metròpolis com a capital d’Espanya, Madrid, deixar de parlar d’un estat per fer d’Espanya la nació definitiva de tots els espanyols, defensar que totes les decisions, politiques, econòmiques han de fer-se a Madrid. Voler això i dir-ho sense subterfugis, clarificaria i molt, i fins i tot els tornaria ha tenir un cert espai polític que ara tenen opcions minoritàries com el PP i Ciutadans.
El temps de vendre sopars de duro, fa estona que són al bagul dels records. El federalisme és un producte comercial que a dia d’avui no interessa i la proba n’és que ningú el compra. Si l’aposta definitivament ha de ser per continuar treballant per fer de Catalunya una regió espanyola, potser seria bo, començar a pensar en construir el front espanyol contra la independència de Catalunya. Els espanyols de dretes i d’esquerres ja en tenen de costum d’anar junts a l’hora de defensar Espanya, encara que la democràcia sigui foragitada de la vida social. Una reflexió però, ara és escaient pels socialistes demòcrates i catalanistes que encara resten dins del PSC. Desprès de que la executiva va rebutjar participar amb la constitució democràtica del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, organisme que en cap cas te posició final, sinó treballar per tal de que els catalans puguin votar, encara penseu que el PSC – PSOE és el vostre partit?
La independència no és demana, és pren.