Van fer el mateix, uns obertament i pactant i els altres fen veure que el Pisuerga no passa per Valladolid. La resultant és que els del PP, amb el Rajoy cap visible, tenen al seu abast totes les palanques del poder institucional. I menys mal que no tenen majoria absoluta, diuen.
Mariano Rajoy i tots els seus acòlits col-locats i ben endreçats, controlen la Fiscalia, el Tribunal Constitucional, uns quants jutges oportunistes i totes les unitats policials d’investigació (UCO, UDEF i GC). El PP i com no podria ser menys, perquè de diners sembla que en tenen i molts, també controlen un bon grapat de periodistes, tertulians, diaris, ràdios i televisions. Tot plegat fa possible que ens venguin la moto i construeixin relats escardusses. El darrer és que la seva corrupció és individual i que no té res a veure amb el partit, tot i que sigui l’únic partit en via judicial.
Rajoy i el seu PP governen gràcies a Ciutadans, dèiem obertament, amb unes contrapartides que Rajoy de moment no compleix. Veure com Ciutadans i el PSOE recolzen al PP amb la Comissió de l’Operació Catalunya ho diu tot. També governen gràcies al “cop de partit” eliminant al seu SG Pedro Sánchez i abstenint-se. Cal reconèixer i és de justícia que no tots els diputats socialistes és van abstenir, i van votar no. Una abstenció sense demanar res a canvi. L’aparell socialista decidia fer honor als seus postulats neofranquistes, primer Espanya, després la gent i per últim la corrupció.
Rajoy ara mateix pot decidir, si vol, unes altres eleccions. La llei de pressupostos serà la prova del cotó. Ciutadans ja han dit per activa i per passiva que diran si. Fins i tot la portantveu Arrimades l’altre dia a Rac1 defensava amb tanta intensitat els pressupostos del PP que semblava que els havien fabricat els seus. Però no en tenen prou, no sumen, falten els del PNV i un més.
Els casos de corrupció rellevants i que dia si i altra també surten a la llum, estan produint un efecte dissuasori d’aquells que podrien recolzar-los. El PSOE, Podemos i la resta sembla que ho tenen clar, no als pressupostos del govern Rajoy i PP.
Al Rajoy aleshores només li quedaria una opció, prologa pressupostaria o eleccions. Aquest fet implicaria no complir amb els criteris de la UE, cosa que penalitzaria les arques del Montoro i totes les previsions de creixement.
L’opció evident és per tant l’única viable, eleccions. Aquest fet tindria immediatament un efecte comparable a un tsunami. El paper de Ciutadans i del PSOE seria com el d’estrassa. Estabilitat i defensa de la unitat d’Espanya les seves justificacions que no haurien servit per res.
Ciutadans que volia ser el relleu del PP s’esfondrarà. De fet hauran perdut credibilitat i fer del seu objectiu la constatació que independentment del grau de corrupció, no són res més que un PP bis.
Els del PSOE, l’aparell, han de pregar i posar un espelma a San Pancraci perquè no és convoquin noves eleccions. Gran disquisició aprovar-los seria la seva mort política, la dels de l’aparell, i una catifa pel Pedro Sánchez. Dir no als pressupostos en cap cas arregla la seva abstenció en la investidura de Rajoy. El PSOE comença a ser tant irrellevant com còmplice d’un PP corrupte, allunyat de les practiques democràtiques i fervorosos inequívocs a l’hora de defensar la sacro santa unitat d’Espanya.
Els espanyols que han decidit millor ser espanyol que castellà, català, basc o gallec, seran els primers en patir. Uns ho faran moralment amb la independència de Catalunya i els altres veien com és fonen i malbaraten els pocs recursos de que disposa l’Estat espanyol.
Concentrar tot el poder a Madrid, que sigui el “centre de l’Univers”, ja les te aquestes coses. Construir des de el respecte i llibertat dels pobles és el futur. Continuar com ara només serveix per estar submergits dins d’una legalitat que en be del franquisme i el PSOE de la Susana Diaz i Ciutadans, ni tenen esme ni qualitat política per proposar cap entesa que no passi per una “Espanya grande y libre”.
Nosaltres anem fen. Ells ja s’ho faran.
RSS Feed
