No seran ni els assessors, ni tots els suports d’un Estat, ni el que puguin dir dins del partit, som dels que crèiem que serà “el puta” (Pedro Sánchez), i la seva habilitat per discernir fins on pot arribar amb unes concessions prou equilibrades que li permetin obtenir el premi, o anar a les properes eleccions amb el mínim desgast polític i electoral.
L’escenari el tenim servit i per primer cop sembla que “el llest” te millors cartes. El dilluns dia 1 d’octubre, per fi tindrem la confrontació entre “el Puta”, espanyol unionista i duen que d’esquerres i progressista, amb el MHP Carles Puigdemont, nacionalista i independentista exiliat forçós, “el llest”.
La partida entre Sánchez i Puigdemont, PSOE i Junts, segur que ens donarà moments deliciosos, de nervis, i horribles.
Els opinadors oficials i oficiosos, se les estant empescant totes. Uns diuen que amb l’amnistia i una certa retirada judicial Junts en tindrà prou. Voldrien.
Tenim els que diuen que millor la proposta de ER. Amnistia al serro i deixem el referèndum per d’aquí quatre anys i si pot ser amb una revisió del finançament i traspàs de rodalies. I de moment nomes tenim el que Junts ha negociat per la mesa del Congres.
No riurem si ens atenem als èxits de ER amb les negociacions que han tingut amb el Sánchez, “el puta”.
Finalment tenim els que defensen noves eleccions. Un sector de les esquerres espanyoles unionistes, no les descarta, fet que coincideix amb el que vol el PP fracassada la investidura del Feijoo. Els motius compartits entre la dreta i una part de les esquerres espanyoles, és no donar res als independentistes.
Pocs o ningú parla del que vol Junts i el seu portantveu, “el llest”, i mireu que amb la seva conferencia ho va deixar prou clar.
Pedro Sánchez és juga ser el President del “Gobierno de España” durant quatre anys, si hi ha pacte, clar.
Puigdemont personalment no és juga absolutament res, fins i tot no és juga el retorn a Catalunya. Junts malgrat que avui te, fins el gener grup parlamentari gracies al PSOE, tampoc és juga res com partit.
La posició de negociació de Junts i “el llest”, és d’esperar que ofereixen i volen. El llest ho va deixar clar a la seva Conferencia.
En termes empresarials, la cosa va de costos i beneficis. “El puta” ho sap i “el llest” també. Esperem que aquesta ma la guanyem els de Junts, aprofitant la saviesa disparada des del 2017.
RSS Feed
