Sembla que qui ho té més clar és el President de Catalunya Artur Mas. El dia 27 de Setembre els catalans i catalanes triem als que han de liderar el que queda del procés. Ho faran des de unes eleccions autonòmiques legals, reconvertides en plebiscitàries per l’acord inviolable dels partits i la societat civil, que de forma majoritària han acordat que aquest plebiscit sigui un si o un no a la independència de Catalunya.
Totes les forces, unionistes, espanyoles, reaccionaries, patronals, partidistes d’esquerres i de dretes, diaris, ràdios, televisions, institucions d’Espanya, i d’altres que segur hem deixo, s’han conjurat o per que el President no convoqui eleccions el 27, o perquè guanyi el no. Que guanyi el no vol dir que guanya’n PSOE, PP, Ciutadans, Podemos, Catalunya en comú, SCC, el Tribunal Constitucional i Iniciativa.
Com fer-ho serà la seva obsessió d’ara al 27. Uns faran i proposaran preguntes prou embolicades perquè durant unes setmanes maregem la perdiu. D’altres fen càbales que ha de fer i que ha de dir el President al respecta. Els contraris al procés utilitzant ara la negociació per constituir els nous Ajuntaments, amb acords i desacords entre els que anem a totes. Barcelona en comú amb la seva distracció permanent, i ara ja si, ho afirmem, confrontació directe amb el President Mas i CDC o CiU. Tot per que tinguem garantida la distracció massiva.
I tot per que no fem el que toca. Treballar amb tot l’estol d’arguments que tenim per explicar a tothom perquè volem i necessitem la independència. Ens volen entabanar. Volen que ens barallem entre nosaltres. Llàstima que l’Oriol Junqueras i els seus analistes no ho veiessin quan tocava. Ara la dimensió i l’escenari seria ben ve un altre. Be, no ens lamentem ni barallem , que és precisament el que volen.
Ara la pantalla municipal comença a ser historia. Tampoc ens a d’amoïnar, l’estat espanyol i el seu govern “moriran matant” i buidarà tant com pugui de competències els Ajuntaments, com fa temps que fan amb la Generalitat.
Nosaltres a la nostra. Eleccions reconvertides en plebiscitàries, cosa que els treu de polleguera i dades i arguments que demostrin i convencin als que encara tenen dubtes, que l’únic camí per millorar la nostra qualitat democràtica i social és que Catalunya sigui un Estat independent.
Per cert si CDC, ERC, la CUP i UDC està per veure, més la ANC, Òmnium i l’AMI, volem la independència, com pas previ ens cal guanyar les eleccions del 27, i només les podem guanyar demostrant que desprès serem capaços de fer un Govern de concentració per consolidar el procés constituent i acabar amb la proclamació de la independència de Catalunya, cal actuacions en aquest sentit. Demostrar que creiem amb la transversalitat del procés, és prioritari, i amb un o dos actes conjunts i dedicats als convençuts, creiem que no és el camí. Pot més un cartell o vídeo a la Televisió que expliqui el disseny del paraigües, emes durant tres mesos i tots els perques, que unes concentracions que poden ser fins i tot un tret al peu. En aquest terreny el CCN (Cercle Català de Negocis), ens va mostrar el camí de com fer-ho. Tot i que amb una concentració la del 11 de Setembre, amb una capçalera unitaria, també ajudaria.
Espanya mai deixarà que Catalunya avanci ni amb qüestions socials ni competencials, ens al contrari. Construir una societat més justa i més democràtica només és pot fer des de Catalunya, mai des de Espanya com ara. El que volem dir, i seria bo que s’entengués, és que la independència no vindrà de la ma de les dretes o les esquerres. O i som tots, o potser el que hagués calgut, és que mai ens hi haguéssim posat.