
No decidim ni tenim pressupost per arreglar el tercermundisme de RENFE-ADIF, perquè la competència és de Madrid.
No decidim ni executem quan és construeix, ni per on passa, la part del corredor del Mediterrani que ens pertoca perquè la competència és de Madrid.
No decidim ni tenim el pressupost compromès per afrontar la llei de dependència perquè l’assignació pressupostaria és del govern espanyol que incompleix i ens obliga sense poder a fer-ne front.
No decidim la possibilitat d’incidir amb el preu dels contenidors perquè qui controla els ports de Catalunya és Madrid.
No decidim ajudar als pobres, que de tenir-ne en tenim, perquè Espanya com que no ho fa pels seus, impedeix que ho fem, hi ho fa a traves de la seva legalitat, TC.
No decidim les politiques per acabar amb els desnonaments perquè la Llei Hipotecaria de rang estatal mante totes les competències reformadores amb exclusivitat al govern espanyol i Congrés.
No decidim sobre les infraestructures de comunicació i el seu manteniment en general i en particular només les que ens permet Espanya.
No decidim sobre el nostre dèficit públic i endeutament, perquè el govern espanyol i els partits unionistes varen reformar la seva Constitució per impedir-ho pels segles dels segles.
No decidim sobre les beques malgrat una sentencia del TC que dona la raó a la Generalitat.
No decidim gairebé amb res que no siguin els colors, vestimentes, horaris, neteja, burocràcia i Espanya maliciosament ens diu que el que hem de tenir és més autogovern i menys independència. Ara ja molts ja sabem que vol dir més autogovern.